1. inflamar
   ablamar o aflamar
   fer blandar (una cosa). Fer blandar una teia, donar-li voltes per fer-la acabar d'encendre.
   arborar, encendre a grans flames.
   incendiar (un bosc, un edifici, etc.)
   abrandar, provocar l'incendi d'una cosa.
   calar foc. Amb una punta de cigarret mal apagada, sense voler, va calar foc al bosc.
   pegar foc o afogar, íd.
   posar a foc i a flama, incendiar (Alc.).
   deflagrar, fer deflagrar una substància.
   fulminar, encendre una matèria explosiva.
   fer foc, encendre un foc per a coure, etc.
   abrandar un foc, fer-lo créixer.
   atiar el foc, íd.
   fer llum, encendre un llum elèctric.
   apujar un llum (d'oli, petroli, gas, etc.), encendre'l més, fer que faci més flama.
   Antònims: Apagar.
   
2. Fig. → incitar.
   
3. → engegar.

© Manuel Franquesa

olíban
Compareu: timiama: confecció aromàtica semblant a l'encens, usada a l'edat mitjana però procedent de l'Orient. El llit... amb flors i rama, amb timiama el perfumava (Lo Spill, citat per Alc.).


© Manuel Franquesa

→ adulació.


© Manuel Franquesa

→ adular, lloar.


© Manuel Franquesa

turíbul


© Manuel Franquesa

(≠ enceb) → culata.


© Manuel Franquesa

→ ensopegar.


© Manuel Franquesa

→ investigació, indagació.


© Manuel Franquesa

→ investigar, indagar.


© Manuel Franquesa

rodeig
circuïció
Compareu: setge


© Manuel Franquesa