Que té molts fills.
emmainadat. Una home casat i emmainadat.


© Manuel Franquesa

→ indigestió.


© Manuel Franquesa

→ indigestar-se.


© Manuel Franquesa

empatxat
empapatxat
empatxonat
enventrellat


© Manuel Franquesa

Guarnir amb flors.
entoiar (amb toies de flors)
Compareu: engarlandar


© Manuel Franquesa

arramadar → reunir.


© Manuel Franquesa

1. embogir
   pertorbar
   trastocar
   trastornar el cap (o l'enteniment) o simplement trastornar
   testavirar
   guillar
   fer girar el cervell
   alienar
   fer perdre el seny (o la raó, o l'enteniment)
   enfuriar, fer tornar com boig per la ira.
   esborneiar (Alc.), íd., per una passió.
   
2. (enfollir-se pron.)
   tocar-se, tornar-se boig.
   perdre el seny
   eixir de seny
   perdre la xaveta (esp. en sentit fig.)
   beure's el seny
   esbojarrar-se
   esborneiar-se
   xalar-se

© Manuel Franquesa

→ enfonsar.
apregonar
aprofundir
afonar, fer anar al fons.


© Manuel Franquesa

enfonsada
ensorrada o ensorrament
enfondiment (Alc.)
apregonament
aprofundiment
depressió (med.). Una depressió de l'os del crani.
calat, enfonsament normal de l'obra viva d'una nau.
capficall o capbussó, acció d'enfonsar-se bruscament la proa d'una nau que es balanceja de proa a popa.
naufragi, enfonsament d'una nau.


© Manuel Franquesa

1. Fer anar cap al fons.
   afonar
   enfondir
   ensotar, enfonsar en un sot.
   sumir, enfonsar sota la terra o l'aigua.
   abismar o abissar, enfonsar en un abisme.
   submergir, enfonsar dins un líquid.
   esfondrar
   fer anar a fons
   engolir, fer desaparèixer sobtosament dins un abisme, un corrent, etc. El subjecte és l'abisme, l'aigua, etc.
   
2. Fer penetrar una cosa profundament dins una altra.
   enfornar. Si t'acostes, t'enforno el ganivet.
   ensorrar, enfonsar una cosa a la sorra.
   clavar (una agulla, un clau, una espina, una arma, etc.)
   → ficar, punxar.
   
3. Pitjar cap a l'interior.
   deprimir. Deprimir el crani.
   esbotzar
   
4. (enfonsar-se pron.)
   entrar-se'n. Quin soroll que feu: sembla que la casa se n'entri.
   ensorrar-se. S'ha ensorrat el sostre.
   arruïnar-se (un edifici)
   esbaldregar-se, enfonsar-se en part una paret o un marge.
   engorgar-se, enfonsar-se en un gorg.
   anar a fons o naufragar (una nau)
   cabussar-se o capbussar-se, enfonsar-se de cap dins l'aigua.
   capficar (v. intr.), es diu esp. d'una nau que s'enfonsa de proa.
   emproar, íd.
   empopar, enfonsar-se, una nau, massa de la popa.
   cular o acular, íd.
   calar (v. intr.), enfonsar-se més o menys en l'aigua, una nau, segons el pes que porta.
   Antònims: Surar (en l'aigua).

© Manuel Franquesa