1. adj.
   acumbent, ajagut amb el tronc inclinat i recolzat sobre un braç.
   jacent, dit d'una estàtua.
   supí, ajagut d'esquena.
   estirat. Estava estirat a terra.
   allargassat. La van trobar allargassada damunt del llit.
   boca per amunt
   de panxa enlaire
   estenallat o estès a terra
   boca per avall, de bocaterrosa, de bocadents, ajagut de cara a terra.
   de sobines, d'esquena, de memòria, de panxa enlaire. Caure de memòria. Dormir de memòria.
   
2. m. (del blat)
   bolca
   bolcament

© Manuel Franquesa

1. ajaçar, ajeure al jaç.
   abatre, ajeure allò que està dret. Abatre els arbres d'una nau. Abatre la xemeneia d'un vaixell de vapor.
   Compareu: abaixar
   
2. (ajeure's o ajaure's pron.)
   gitar-se, ficar-se al llit.
   colgar-se, ajeure's entre les robes del llit.
   allargassar-se, ajeure's ben estirat. El vam trobar allargassat sobre l'herba.
   ressobinar-se, ajeure's de sobines (boca amunt).
   tirar-se al llit o estirar-se al llit, ajeure's una estona, sense despullar-se.
   ajocar-se (fig.)
   Compareu: prosternar-se

© Manuel Franquesa

diferible
retardable
Antònims: Inajornable.


© Manuel Franquesa

→ contractar.


© Manuel Franquesa

allarg. Anar-se'n un afer en allargs.
prolació
dilació
demora o demorança
remissió, acció de diferir.
retardament (≠ retard)
allargament
temporització, acció de diferir per esperar un moment més favorable.
suspensió, ajornament momentani.
perllongament


© Manuel Franquesa

Deixar per a un altre dia, per a més endavant.
diferir
demorar
esperar, diferir de fer quelcom fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa.
allargar
allongar
donar allargs (o allargues) (a una cosa).
dilatar
perllongar
allunyar. Allunyar un pagament.
retardar o detardar
entretenir. No entretinguis aquest afer, que és molt urgent.
temporitzar, diferir per esperar un moment més favorable.
sobreseure, aturar o retardar l'execució o la solució d'una cosa.
recular, portar a una data més allunyada.
remetre, deixar de fer una cosa perquè sigui feta més tard. Remetre una discussió a l'endemà.
suspendre, ajornar momentàniament.
eternitzar (hiperb.), ajornar per molt temps una cosa.
posar en sal (una cosa), deixar d'ocupar-se'n pel moment.
traslladar (una reunió, una festa, etc.), fer que tingui lloc en una altra data que l'assenyalada.
deixar enlaire (una cosa)
deixar refredar (un afer, una solució, etc.)
postergar, deixar de fer una cosa per fer-ne abans d'altres.
sine die, expressió llatina usada especialment en el llenguatge parlamentari o diplomàtic; significa sense (fixar) dia, és a dir, indefinidament. Han ajornat sine die la discussió d'aquest assumpte.
Antònims: Adiar.


© Manuel Franquesa

1. Acció d'ajudar.
   ajut. No podran pas fer res sense el teu ajut.
   adjutori
   auxili
   assistència. Donar o prestar assistència.
   socors, ajuda prestada a algú en una necessitat, en un perill. Venir en socors dels assetjats.
   sosteniment
   socorriment
   concurs. Prestar un concurs útil a algú. Emprendre una cosa amb el concurs d'algú.
   suport. Prestar el seu suport a algú. Ell és l'únic suport de la família.
   valiment. La pobre vídua, sense el valiment de ningú, sucumbí a aquelles odioses insídies.
   complicitat, ajut prestat pel còmplice. També s'usa en sentit fig. i en bon sentit.
   
2. ésser (algú) un desembaràs, ésser una persona en qui hom pot descansar, per la feina, ésser el braç dret d'algú.
   costat, persona que ens presta el seu ajut. Tenir un bon costat, bons costats.
   Compareu: sufragi (rel.), recurs, emparament
   → protecció.
   
3. Allò que serveix per a ajudar.
   adminicle, mitjà auxiliar.
   recurs, allò a què hom recorre, amb què hom s'ajuda.
   àncora de salvació (fig.), recurs suprem.
   contribució, part que cadascú aporta a una despesa.
   òbol, petita quantitat amb què es contribueix a un fi, esp. benèfic.
   subsidi (en diners)
   subvenció
   
4. → lavativa.

© Manuel Franquesa

1. adj.
   adjuvant (tèc.), dit d'un ingredient que ajuda l'acció del medicament principal.
   coadjuvant
   
2. m. i f. (f. ajudanta)
   ajudador
   auxiliar. Ha estat un bon auxiliar.
   adjunt. El professor i els seus adjunts.
   assistent
   còmplice, el qui ajuda algú a cometre un delicte.
   acòlit (fig.)
   cooperador
   coadjutor, persona que n'ajuda una altra; esp., càrrec eclesiàstic.
   cirineu, el qui n'ajuda un altre en un treball penós.
   ésser la mà dreta (d'algú), ésser la seva ajuda principal.

© Manuel Franquesa

1. v. tr. Prestar el seu concurs físic o moral en algun afer, treball, etc.
   aidar
   assistir. Asssistien el metge dues infermeres. M'assistiren amb llurs consells.
   secundar
   sufragar (les despeses)
   coadjuvar. Tots hem coadjuvat en aquesta obra.
   cooperar
   col·laborar
   subvencionar (una obra, uns estudis, etc.)
   contribuir
   fer escaleta (a algú), ajudar-lo a pujar, a enfilar-se (també en sentit fig.).
   fer esqueneta (a algú). En aquest afer, si tu no em fas esqueneta, no sé pas com podré reeixir.
   fer espatlleta, íd.
   donar la mà (a algú) (fig.)
   fer escapadís (algú), ajudar-lo a escapar.
   donar un cop de mà
   ésser útil (a algú). Si us puc ésser útil, només us cal dir-m'ho.
   prestar un (gran) servei
   donar una empenta (fig.)
   anar a tornajornals, ajudar-se mútuament.
   posar l'espatlla
   posar-hi el muscle
   desfer-se per (algú), ajudar-lo a ultrança.
   servir d'escambell (a algú), ajudar a enlairar-lo.
   fer costat (a algú)
   donar ajut
   prestar ajut
   guiar, ajudar algú a trobar un camí (també en sentit fig.).
   
2. Socórrer una persona mancada de recursos materials.
   auxiliar
   socórrer
   acórrer, córrer a un indret per donar ajut a algú.
   afavorir
   sostenir
   emparar
   protegir
   defensar
   assistir
   acollir, ajudar algú que es presenta, esp. rebent-lo a casa.
   fer valença (a algú), ajudar-lo, protegir-lo.
   treure (algú) de pena
   donar la mà (a algú) (fig.)
   Antònims: Desemparar.
   
3. v. intr. Prestar el seu concurs en un afer.
   subvenir. Subvenir a les despeses d'una expedició.
   contribuir
   concórrer
   Compareu: patrocinar
   Antònims: Fer el buit. Boicotejar.

© Manuel Franquesa

1. Acció d'ajuntar o d'ajuntar-se.
   ajust
   acoblament
   paria, ajuntament amb un altre.
   agombolament, acció d'ajuntar diferents persones o coses.
   col·ligació, acció d'ajuntar diferents fets aïllats en un sol concepte.
   → reunió, unió.
   
2. → coit.
   
3. Corporació encarregada del govern d'una ciutat, d'una vila, etc.
   municipi o municipalitat
   consell de la ciutat (o de la vila, etc.)
   consistori
   → municipi.
   
4. Edifici on té la seva seu l'Ajuntament.
   casa consistorial
   alcaldia
   casa de la ciutat
   casa de la vila
   casa del comú o simpl. comú
   la casa gran

© Manuel Franquesa