alternació
periodicitat
Compareu: ritme


© Manuel Franquesa

1. fer la bàscula, decantar-se alternativament a l'un i a l'altre de dos partits contraris, de dues opinions.
   Compareu: rellevar-se
   
2. → tractar -se.

© Manuel Franquesa

1. dilema, estat de coses en què hom ha de seguir l'un o l'altre de dos camins.
   trilema, alternativa en què hi ha tres camins a seguir.
   
2. → successió.

© Manuel Franquesa

ara... ara. Ara plora, ara riu.
adés... adés. Adés plorava, adés reia.
ara... adés
allà... allà
una vegada... una vegada


© Manuel Franquesa

→ elevat, altiu.


© Manuel Franquesa

1. → alçària.
   
2. Fig.
   elevació (→). L'elevació dels seus sentiments.

© Manuel Franquesa

→ altura.


© Manuel Franquesa

1. (Es diu d'una persona o, metafòricament, d'una cosa)
   altívol
   altivat
   alterós
   arrogant
   encastellat (fig.)
   soberg. Un amo soberg envers els criats.
   superb o superbiós
   orgullós (→)
   ple d'urc
   encrestat (fig.)
   desdenyós
   emmidonat (fig.)
   entonat, que es dona to, ple de presumpció.
   engallat o engallit
   olímpic (es diu de les maneres, de l'actitud, etc.)
   distant (actitud, aire, maneres)
   capalt, en la frase anar capalt, en senyal d'altivesa.
   no mirar cap ni cara, ésser altiu.
   botifler
   presumit
   refistolat o enfaristolat
   inflat
   petulant
   insolent
   sobrer (ant. Alc.)
   
2. Esdevenir altiu: → altivar-se.

© Manuel Franquesa

entonar-se
encrestar-se
alçar la cresta
engallar-se o engallir-se
enorgullir-se (→)
ensuperbir-se
enfaristolar-se
Compareu: alçurar-se


© Manuel Franquesa

altivitat
fums
desdeny
sobergueria
arrogància (→)
orgull (→)


© Manuel Franquesa