Es mostren 10847 resultats

trauèssa

<title type="display">trauèssa </title>

Body
    nòm f
  1. Pèça alongada de husta, de metau, etc., que se met en sentit perpendicular ara longada de ua auta.
  2. Camin estret, especiaument eth que s’a format peth pas de persones o d’animaus.

  3. Català: 1. travessa; 2. corriol m, viarany m, sendera


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trauèssa

 

trauessar

<title type="display">trauessar </title>

Body
    v tr
  1. Passar a trauès d’ua causa.
  2. Herir a ua persona en tot penetrar-la de costat a costat damb ua arma o damb un esturment punchut.

  3. Català: 1. travessar, creuar; 2. travessar, traspassar, foradar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trauessar

 

trauessèr

<title type="display">trauessèr </title>

Body
    nòm m
  1. Es bastonets que, entrelaçadi damb vimes, formen eth teishut deth tistèr.
  2. Arrais des ròdes deth car.

  3. Català: 1. travesser; 2. raig, radi


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trauessèr

 

trauetet

<title type="display">trauetet </title>

Body
    nòm m Trauessèr qu’amasse es dus cabirons de cada cabiroada.

    Català: biga f travessera


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trauetet

 

trava

<title type="display">trava </title>

Body
    nòm f
  1. Esturment o aparelh qu’immobilize ua causa o ua part d’aguesta o qu’empedís qu’ua causa se pogue separar de ua auta.
  2. Causa qu’empedís o dificulte eth desvolopament d’ua accion.

  3. Català: trava


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trava

 

travader

<title type="display">travader </title>

Body
    nòm m
  1. Mecanisme que s’emplegue entà arturar un veïcul o ua maquina o amendrir-ne era sua velocitat.
  2. Causa qu’amendrís ua activitat o un sentiment. Sin.: frèn.

  3. Català: 1. fre; 2. fre, aturador


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

travader

 

travestir

<title type="display">travestir </title>

Body
    v intr
  1. Vestir quauquarrés damb vestit non abituau. Ex.: Entà Magràs se travestiren de titassi.
  2. Amagar era aparença naturau entà que non sigue reconeishuda.

  3. Català: 1. disfressar-se: Per carnestoltes es van disfressar de pallassos; 2. disfressar, dissimular


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

travestir

 

trebolar

<title type="display">trebolar </title>

Body
    v tr
  1. Hèr que quauqu’un pèrde era cauma o s’altère.
  2. Hèr pèrder eth sen o hèr a tornar hòl.

  3. Català: 1. torbar, pertorbar, trastornar; 2. fer perdre el seny, fer tornar boig


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trebolar

 

trebuc

<title type="display">trebuc </title>

Body
    nòm m
  1. Causa que non dèishe passar o auançar.
  2. Situacion o hèt que non dèishe qu’ua accion se desvolope coma cau.

  3. Català: destorb


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trebuc

 

trèfla

<title type="display">trèfla </title>

Body
    nòm f Èrba dera família des papilionacèes, genre de plantes erbacèes de huelhes trifoliolades, flors rosades, blanques o auriòles e de fruts secs petits, tenguda coma planta de farratge (Trifolium spp).

    Català: trèvol


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trèfla