Es mostren 10847 resultats

visita

<title type="display">visita </title>

    nòm f
  1. Anada entà un lòc pr’amor de veir a ua persona.
  2. Observacion que hè eth mètge d’un pacient.

    3. Català: visita


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visita

nòm f Anada entà un lòc pr’amor de veir a ua persona Observacion que hè eth mètge d’un pacient Català visita © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

visitant, -a

<title type="display">visitant, -a </title>

    nòm m f Dit dera persona que visite un lòc o a ua persona.

    Català: visitant


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visitant, -a

nòm m f Dit dera persona que visite un lòc o a ua persona Català visitant © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

visitar

<title type="display">visitar </title>

    v tr
  1. Passar ua estona damb ua persona ena sua casa, en son burèu, en espitau o en bèth aute lòc per cortesia, per amistat o entà parlar damb era.
  2. Un mètge visite un malaut quan va a veder-lo ena sua casa o quan ei ena consulta.
  3. Anar tà ua ciutat, un país... entà coneisher-lo o entà veir bèra causa.

    4. Català: visitar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visitar

v tr Passar ua estona damb ua persona ena sua casa, en son burèu, en espitau o en bèth aute lòc per cortesia, per amistat o entà parlar damb era Un mètge visite un malaut quan va a veder-lo ena sua casa o quan ei ena consulta Anar tà ua ciutat, un país entà coneisher-lo o entà veir bèra causa Català visitar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

visperon

<title type="display">visperon </title>

    nòm m Organ retractil plaçat en acabament der abdomèn e que servís coma arma ofensiva o defensiva enes escorpins, en bèri insèctes, etc.

    Català: fibló


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visperon

nòm m Organ retractil plaçat en acabament der abdomèn e que servís coma arma ofensiva o defensiva enes escorpins, en bèri insèctes, etc Català fibló © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

vista

<title type="display">vista </title>

    nòm f
  1. Facultat de veir o de percéber es objèctes pes uelhs.
  2. Accion de veir.

    3. Català: vista


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vista

nòm f Facultat de veir o de percéber es objèctes pes uelhs Accion de veir Català vista © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

visualizacion

<title type="display">visualizacion </title>

    nòm f Accion de hèr visible, mejançant bèth dispositiu, aquerò que non se pòt veir a còp de uelh.

    Català: visualització


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visualizacion

nòm f Accion de hèr visible, mejançant bèth dispositiu, aquerò que non se pòt veir a còp de uelh Català visualització © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

visualizar

<title type="display">visualizar </title>

    v tr
  1. Hèr vedible, mejançant bèth aparelh o esturment, aquerò que non se pòt veir a còp de uelh.
  2. Representar mejançant imatges, coma grafics o diboishi, fenomèns non visibles, abstracti.

    3. Català: visualitzar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visualizar

v tr Hèr vedible, mejançant bèth aparelh o esturment, aquerò que non se pòt veir a còp de uelh Representar mejançant imatges, coma grafics o diboishi, fenomèns non visibles, abstracti Català visualitzar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

visuau

<title type="display">visuau </title>

    adj m f
  1. Deth sens dera vista o que i a relacion.
  2. Linha dreta imaginària que junh eth uelh damb er objècte observat.

    3. Català: 1. visual; 2. visual f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

visuau

adj m f Deth sens dera vista o que i a relacion Linha dreta imaginària que junh eth uelh damb er objècte observat Català 1 visual 2 visual f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

vitalitat

<title type="display">vitalitat </title>

    nòm f
  1. Activitat o energia entà víuer, desvolopar-se, etc.
  2. Qualitat o circonstància d’èster vitau.

    3. Català: vitalitat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vitalitat

nòm f Activitat o energia entà víuer, desvolopar-se, etc Qualitat o circonstància d’èster vitau Català vitalitat © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

vitamina

<title type="display">vitamina </title>

    nòm f Cada ua des substàncies organiques qu’existissen enes aliments e que, en quantitat plan petites, son de besonh entath perfècte equilibri des diferentes foncions vitaus. Existissen diuèrsi tipes, designades damb letres A, B, C, etc.

    Català: vitamina


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vitamina

nòm f Cada ua des substàncies organiques qu’existissen enes aliments e que, en quantitat plan petites, son de besonh entath perfècte equilibri des diferentes foncions vitaus Existissen diuèrsi tipes, designades damb letres A, B, C, etc Català vitamina © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana