Es mostren 10847 resultats

coarròia

<title type="display">coarròia </title>

    nòm m Audèth que cante a trincar deth dia sus es losats, semblant ath mèrle.

    Català: cua-roig, cotxa f cua-roja


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coarròia

nòm m Audèth que cante a trincar deth dia sus es losats, semblant ath mèrle Català cua-roig, cotxa f cua-roja © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cobejar

<title type="display">cobejar </title>

    v tr Desirar vivament o immoderament era possession d’ua causa o ua persona.

    Català: cobejar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cobejar

v tr Desirar vivament o immoderament era possession d’ua causa o ua persona Català cobejar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cobèrt

<title type="display">cobèrt </title>

    nòm m Lòc protegit damb bèra causa leugèra que servís entà protegir-se deth mau temps persones, animaus o utisi.

    Català: cobert


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cobèrt

nòm m Lòc protegit damb bèra causa leugèra que servís entà protegir-se deth mau temps persones, animaus o utisi Català cobert © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cobertura

<title type="display">cobertura </title>

    nòm f Capacitat qu’a un receptor de captar es senhaus radioelectriques d’un emissor.

    Català: cobertura


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cobertura

nòm f Capacitat qu’a un receptor de captar es senhaus radioelectriques d’un emissor Català cobertura © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cobla

<title type="display">cobla </title>

    nòm f
  1. Er ensem de joeni fadrins que s’assòcien entà organizar aubades.
  2. Poèma petit.

    3. Català: 1. colla de fadrins [que canten i toquen albades]; 2. cobla


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cobla

nòm f Er ensem de joeni fadrins que s’assòcien entà organizar aubades Poèma petit Català 1 colla de fadrins que canten i toquen albades 2 cobla © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

coblants

<title type="display">coblants </title>

    nòm m Integrants dera cobla.

    Català: fadrins de la cobla


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coblants

nòm m Integrants dera cobla Català fadrins de la cobla © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

coblet

<title type="display">coblet </title>

    nòm m Poèma brèu, generaument de quate vèrsi, que servís de letra entà ua cançon populara.

    Català: cobla f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

coblet

nòm m Poèma brèu, generaument de quate vèrsi, que servís de letra entà ua cançon populara Català cobla f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

còca

<title type="display">còca </title>

    nòm f
  1. Massa de haria e de diuèrsi ingredients, ueu, sucre..., de forma planèra e alongada, que se hè a còder en horn.
  2. Arbust que se coitiue principaument en America e que des sues huelhes seques se’n trè era cocaïna.

    3. Català: 1. coca, coc m; 2. coca


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

còca

nòm f Massa de haria e de diuèrsi ingredients, ueu, sucre, de forma planèra e alongada, que se hè a còder en horn Arbust que se coitiue principaument en America e que des sues huelhes seques se’n trè era cocaïna Català 1 coca, coc m 2 coca © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cocaïna

<title type="display">cocaïna </title>

    nòm f Alcaloide extrèt des huelhes dera còca que s’emplegue coma dròga.

    Català: cocaïna


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cocaïna

nòm f Alcaloide extrèt des huelhes dera còca que s’emplegue coma dròga Català cocaïna © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

cocha

<title type="display">cocha </title>

    nòm f
  1. Pèça de vestir longa, sense manges e dubèrta peth deuant que s’amie sus es espatles e peth dessús dera ròba.
  2. Part d’ua matèria que capère ua causa e que s’i esparg d’ua manèra uniforma e damb un celh variable.

    3. Català: 1. capa; 2. capa, revestiment m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cocha

nòm f Pèça de vestir longa, sense manges e dubèrta peth deuant que s’amie sus es espatles e peth dessús dera ròba Part d’ua matèria que capère ua causa e que s’i esparg d’ua manèra uniforma e damb un celh variable Català 1 capa 2 capa, revestiment m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana