Es mostren 10847 resultats

guish

<title type="display">guish </title>

    nòm m Sulfat de calci idratat, subertot er emplegat entà diboishar, senhalar o escríuer en ua paret, mès tanben entà emblanquinar o hèr paret.

    Català: guix, algeps


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

guish

nòm m Sulfat de calci idratat, subertot er emplegat entà diboishar, senhalar o escríuer en ua paret, mès tanben entà emblanquinar o hèr paret Català guix, algeps © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

guisha

<title type="display">guisha </title>

    nòm f Planta legominosa dera espècia Lethyrus sativus.

    Català: guixera, guixa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

guisha

nòm f Planta legominosa dera espècia Lethyrus sativus Català guixera, guixa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

guit, -a

<title type="display">guit, -a </title>

    adj m f
  1. Qu’a guitèra.
  2. Que non vò pas trabalhar o non complís en sòn trabalh per manca d’atencion e interès. Sin.: guiterós.

    3. Català: 1. dropo -a, gandul -a, manta; 2. malfeiner -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

guit, -a

adj m f Qu’a guitèra Que non vò pas trabalhar o non complís en sòn trabalh per manca d’atencion e interès Sin guiterós Català 1 dropo -a, gandul -a, manta 2 malfeiner -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

guitarra

<title type="display">guitarra </title>

    nòm f Esturment musicau de sies còrdes qu’a ua caisha de ressonància en forma de ueit.

    Català: guitarra


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

guitarra

nòm f Esturment musicau de sies còrdes qu’a ua caisha de ressonància en forma de ueit Català guitarra © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

guitarrista

<title type="display">guitarrista </title>

    nòm m f Persona que tòque era guitarra.

    Català: guitarrista


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

guitarrista

nòm m f Persona que tòque era guitarra Català guitarrista © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

guitèra

<title type="display">guitèra </title>

    nòm f Repugnància peth trabalh, lentitud tà obrar. Pòc interès entà trabalhar.

    Català: mandra, peresa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

guitèra

nòm f Repugnància peth trabalh, lentitud tà obrar Pòc interès entà trabalhar Català mandra, peresa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

gust

<title type="display">gust </title>

    nòm m
  1. Sentit que permet apercéber e distinguir es sabors. En Occitània tanben en diden gost.
  2. Sabor qu’a ua causa.
  3. Sensacion agradiva que produsís quauquarren qu’agrade.
  4. Aquerò que s’estime mès o que li shaute a ua persona.
  5. Caracteristica dera persona que sap escuélher causes polides e elegantes.
  6. Gòi damb eth quau se hè quauquarren, ben pr’amor que mos agrade o pr’amor qu’ac volem hèr.

    7. Català: 1. gust; 2. gust, sabor; 3. gust, plaer; 4. gust, preferència; 5. gust; 6. gust, goig


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

gust

nòm m Sentit que permet apercéber e distinguir es sabors En Occitània tanben en diden gost Sabor qu’a ua causa Sensacion agradiva que produsís quauquarren qu’agrade Aquerò que s’estime mès o que li shaute a ua persona Caracteristica dera persona que sap escuélher causes polides e elegantes Gòi damb eth quau se hè quauquarren, ben pr’amor que mos agrade o pr’amor qu’ac volem hèr Català 1 gust 2 gust, sabor 3 gust, plaer 4 gust, preferència 5 gust 6 gust, goig © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

gustós, -osa

<title type="display">gustós, -osa </title>

    adj m f Saborós.

    Català: gustós -osa, saborós -osa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

gustós, -osa

adj m f Saborós Català gustós -osa, saborós -osa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

hada

<title type="display">hada </title>

    nòm f Hemna damb poders magics qu’apareish en bèri condes.

    Català: fada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

hada

nòm f Hemna damb poders magics qu’apareish en bèri condes Català fada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

hagina

<title type="display">hagina </title>

    nòm f Mamifèr dera familha des mustelids (Martes foina).

    Català: fagina


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

hagina

nòm f Mamifèr dera familha des mustelids Martes foina Català fagina © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana