Es mostren 10847 resultats

havanés

<title type="display">havanés </title>

    nòm adj m f Persona qu’ei dera Havana o que i demore.

    Català: havà -ana


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

havanés

nòm adj m f Persona qu’ei dera Havana o que i demore Català havà -ana © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

hèda

<title type="display">hèda </title>

    nòm f Part greishosa e solida deth porcèth compresa entre era pèth e era carn, era quau, salada, se sauve tà codinar, méter ena òlha o d’auti aguisats. Sin.: lard.

    Català: cansalada, bacó m, xulla


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

hèda

nòm f Part greishosa e solida deth porcèth compresa entre era pèth e era carn, era quau, salada, se sauve tà codinar, méter ena òlha o d’auti aguisats Sin lard Català cansalada, bacó m , xulla © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

hèira

<title type="display">hèira </title>

    nòm f Amassada de comerçants en un lòc e dia determinats a on se crompen e venen es diuèrsi productes. Sin.: fira.

    Català: fira


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

hèira

nòm f Amassada de comerçants en un lòc e dia determinats a on se crompen e venen es diuèrsi productes Sin fira Català fira © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

heired, -a

<title type="display">heired, -a </title>

    adj nòm m f
  1. Qu’a ua temperatura baisha o mès baisha d’aquerò qu’ei normau.
  2. Sensacion qu’experimente un còs en tot apropar-se a un còs de temperatura mès baisha.
  3. Persona qu’ei tranquilla e non pèrd pas era calma.
  4. Que non mòstre ne afèctes ne sentiments. Var.: hered.

    5. Català: 1. fred -a; 2. fred, fredor; 3. fred -a, tranquil -il·la; 4. fred -a, insensible


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

heired, -a

adj nòm m f Qu’a ua temperatura baisha o mès baisha d’aquerò qu’ei normau Sensacion qu’experimente un còs en tot apropar-se a un còs de temperatura mès baisha Persona qu’ei tranquilla e non pèrd pas era calma Que non mòstre ne afèctes ne sentiments Var hered Català 1 fred -a 2 fred, fredor 3 fred -a, tranquil -illa 4 fred -a, insensible © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

heiredar

<title type="display">heiredar </title>

    v tr
  1. Hèr devier heired.
  2. Devier heired. Ex.: Era lèit s’a heiredat lèu.

    3. Català: 1. refredar; 2. refredar-se: La llet s’ha refredat de seguida


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

heiredar

v tr Hèr devier heired Devier heired Ex Era lèit s’a heiredat lèu Català 1 refredar 2 refredar-se La llet s’ha refredat de seguida © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

heiredor

<title type="display">heiredor </title>

    adj f Qualitat de heired.

    Català: fredor


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

heiredor

adj f Qualitat de heired Català fredor © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

heiregar

<title type="display">heiregar </title>

    v tr intr
  1. Botjar ua causa sus era superfícia d’ua auta, en tot sarrar-la-i.
  2. Passar lèu lèu a tocar o en tocar.

    3. Català: 1. fregar; 2. fregar, rasar, llepar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

heiregar

v tr intr Botjar ua causa sus era superfícia d’ua auta, en tot sarrar-la-i Passar lèu lèu a tocar o en tocar Català 1 fregar 2 fregar, rasar, llepar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

hèish

<title type="display">hèish </title>

    nòm m Conjunt de branques estacades amassa en parallèl.

    Català: feix, feixina f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

hèish

nòm m Conjunt de branques estacades amassa en parallèl Català feix, feixina f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

heishèra

<title type="display">heishèra </title>

    nòm f Cercle de husta entà hèr hormatges.

    Català: forma de formatge


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

heishèra

nòm f Cercle de husta entà hèr hormatges Català forma de formatge © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

heishet

<title type="display">heishet </title>

    nòm m Diminutiu de hèish. Hèish de peles de bedoths estacades, qu’era mainadèra alugue e hè a virar ath torn der haro.

    Català: feix d’escorces de bedoll


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

heishet

nòm m Diminutiu de hèish Hèish de peles de bedoths estacades, qu’era mainadèra alugue e hè a virar ath torn der haro Català feix d’escorces de bedoll © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana