Es mostren 10847 resultats

quinzea

<title type="display">quinzea </title>

    nòm f
  1. Conjunt format per quinze unitats.
  2. Periòde de temps de quinze dies.

    3. Català: 1. quinzena; 2. quinzena, quinzenada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quinzea

nòm f Conjunt format per quinze unitats Periòde de temps de quinze dies Català 1 quinzena 2 quinzena, quinzenada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quinzena

<title type="display">quinzena </title>

    nòm f
  1. Conjunt format per quinze unitats.
  2. Periòde de temps de quinze dies.

    3. Català: 1. quinzena; 2. quinzena, quinzenada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quinzena

nòm f Conjunt format per quinze unitats Periòde de temps de quinze dies Català 1 quinzena 2 quinzena, quinzenada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quiò

<title type="display">quiò </title>

    interj Afirmacion equivalenta a tiò.

    Català: que sí!


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quiò

interj Afirmacion equivalenta a tiò Català que sí © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quiòsc

<title type="display">quiòsc </title>

    nòm m Petita bastissa destinada ara venda de diaris, revistes e d’auti productes.

    Català: quiosc


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quiòsc

nòm m Petita bastissa destinada ara venda de diaris, revistes e d’auti productes Català quiosc © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quissoar

<title type="display">quissoar </title>

    v tr Poirir, méter eth quisson. Ex.: Era pòrta dera cabana d’Uishèra ei quissoada.

    Català: corcar-se, querar-se: La porta de la cabana d’Uishèra és corcada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quissoar

v tr Poirir, méter eth quisson Ex Era pòrta dera cabana d’Uishèra ei quissoada Català corcar-se, querar-se La porta de la cabana d’Uishèra és corcada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quisson

<title type="display">quisson </title>

    nòm m
  1. Insècte que se minge era husta, eth blat e bèri legums coma es cedes. Tanben se’n ditz quèra.
  2. Punta qu’an bèri animaus damb era que te pòden picar, coma era abelha o era sèrp.

    3. Català: 1. corc, quera f; 2. fibló


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quisson

nòm m Insècte que se minge era husta, eth blat e bèri legums coma es cedes Tanben se’n ditz quèra Punta qu’an bèri animaus damb era que te pòden picar, coma era abelha o era sèrp Català 1 corc, quera f 2 fibló © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quista

<title type="display">quista </title>

    nòm f Recuelhuda, collècta que hè eth quistaire en tot passejar era imatge deth sant de casa en casa o de pòble en pòble. Des sòs que remasse qu’a dret a sauvar-se’n ua part.

    Català: col·lecta, recaptació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quista

nòm f Recuelhuda, collècta que hè eth quistaire en tot passejar era imatge deth sant de casa en casa o de pòble en pòble Des sòs que remasse qu’a dret a sauvar-se’n ua part Català collecta, recaptació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quistaire, -aira

<title type="display">quistaire, -aira </title>

    adj m f Eth que hè era quista en tot passejar era imatge deth sant de casa en casa.

    Català: col·lector -a, recaptador -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quistaire, -aira

adj m f Eth que hè era quista en tot passejar era imatge deth sant de casa en casa Català collector -a, recaptador -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quistar

<title type="display">quistar </title>

    v tr Hèr ua recuelhuda de sòs en tot passejar era imatge deth sant de casa en casa o de pòble en pòble.

    Català: col·lectar, recaptar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quistar

v tr Hèr ua recuelhuda de sòs en tot passejar era imatge deth sant de casa en casa o de pòble en pòble Català collectar, recaptar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
 
Diccionari der aranés

quòta

<title type="display">quòta </title>

    nòm f Quantitat de sòs que se paguen per pertànher a un grop, a ua associacion o a ua organizacion.

    Català: quota


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

quòta

nòm f Quantitat de sòs que se paguen per pertànher a un grop, a ua associacion o a ua organizacion Català quota © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana