<title type="display">conscience</title>
Pronúncia: kɔ̃sjɑ̃s
-
femení
- filosofia i medicina consciència. Avoir conscience de qqch, tenir consciència d’alguna cosa. Conscience collective, de classe, politique, professionnelle, consciència col·lectiva, de classe, política, professional. Examen de conscience, examen de consciència. Prendre conscience, prendre consciència (o adonar-se).
- avoir bonne conscience (ou avoir la conscience tranquille ou en paix) tenir la consciència tranquil·la.
- avoir sa conscience pour soi obrar algú segons la seva consciència.
- avoir une conscience large (ou élastique) figuradament i despectivament ésser de la màniga ampla.
- avoir un poids sur la conscience tenir un pes a la consciència.
- en conscience francament (o amb franquesa). Je te le dis en conscience, t’ho dic amb franquesa.
- en mon âme et conscience amb tota la meva convicció [fórmula de jurament].
- être une affaire (ou un cas) de conscience ésser un cas de consciència.
- mauvaise conscience mala consciència (o remordiments m pl). Ça lui donne mauvaise conscience, té remordiments per això.
- mettre beaucoup de conscience dans son travail fer la feina a consciència.
- par acquit de conscience per estar més tranquil -il·la (o per tenir la consciència tranquil·la, o per descarregar la consciència).
-
perdre conscience
perdre el coneixement (o desmaiar-se).
• perdre la consciència.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç