adverbi consecutivament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. consell. Conseil d’État, consell d’Estat. Conseil de famille, consell de família. Conseil de révision, consell de revisió. Conseil des ministres, exécutif, général, judiciaire, consell de ministres, executiu, general, judicial. Demander, donner un conseil, demanar, donar un consell.
2. [activité professionnelle] assessorament. Société de conseil en administration, societat d’assessorament en administració.
3. antigament [personne] conseller -a.
4. consultor -a, assessor -a. Conseil en communication, fiscal, juridique, assessor -a en comunicació, fiscal, jurídic -a.
5. conseil académique claustre de professors.
6. conseil des prud’hommes magistratura f del treball.
7. conseil européen consell d’Europa.
8. conseil municipal ajuntament [corporació].
9. être de bon conseil ésser bon conseller -a (o de bon consell infr).
10. prendre conseil de (ou auprès) qqn aconsellar-se amb (o prendre consell d’)algú.
    • assessorar-se amb algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. aconsellar, consellar infr. Être bien (mal) conseillé, estar ben (mal) aconsellat. Je te conseille la prudence, t’aconsello prudència. Ils me conseillent de ne pas y aller, m’aconsellen que no hi vagi. Elle me conseille de prendre patience, m’aconsella de tenir paciència.
2. [activité professionnelle] assessorar.
3. (ne pas) être conseillé [qqch] (no) ésser aconsellable (o recomanable).



Vegeu també:
conseiller²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. conseller -a. Conseiller matrimonial, conseller matrimonial.
2. [activité professionnelle] assessor -a, consultor -a. Conseiller juridique, technique, assessor jurídic, tècnic.
3. dret [juge de certains tribunaux] conseller -a.
4. conseiller municipal regidor -a (o conseller -a).
5. la colère est mauvaise conseillère la ràbia és mala consellera.



Vegeu també:
conseiller¹

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení antigament conseller -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu dret consensual.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí consens.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. dret consentidor -a.
2. consentent.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. consentiment.
2. avec le consentement de tous amb el consentiment de tothom (o general).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. consentir. Mon père a consenti au mariage, el meu pare ha consentit al casament.
2. qui ne dit mot consent qui calla consent.
verb transitiu directe
3. consentir. Consentir un prêt, consentir un préstec.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç