masculí
1. ornitologia aguiló.
   • aguileta.
2. l’Aiglon l’Aguiló [Napoleó II].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. agre -a. Une saveur aigre, un sabor agre. Aigre au goût, agre al gust (de gust agre).
2. sentir l’aigre tenir gust (o ésser) agre -a.
3. tourner à l’aigre tirar a agre -a (o agrejar). Ce vin tourne à l’aigre, aquest vi agreja .
   1. [devenir aigre] agrir-se (o fer-se [o tornar-se] agre -a).
   2. figuradament [s’envenimer] agrir-se (o enverinar-se).
masculí
4. agre, agror f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu [pl aigres-doux douces] pròpiament i figuradament agredolç -a. Sauce aigre-douce, salsa agredolça. Des propos aigres-doux, paraules agredolces.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí estafador, vividor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu agrenc -a, agrós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. agrament, amargament.
2. [avec un son aigre] asprament, de manera estrident.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica agrimònia, serverola, herberola.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. plomall m, plomer m.
2. ornitologia
   1. aigrette blanche agró m blanc (o garsa blanca).
   2. aigrette garzette martinet m blanc (o garseta blanca).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. agror, agresa, agre m.
2. acidesa (d’estómac), agror d’estómac, coragre m, cremor (d’estómac).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu amargat -ada, agrit -ida.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç