Es mostren 48356 resultats

décampement

décampement

 

décamper


<title type="display">décamper</title>

Pronúncia: dekɑ̃pe
    verb intransitiu
  1. decampar.
  2. familiarment pirar, guillar, tocar el dos, fotre el camp. Décampez (d’ici), agafeu el portant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

décamper

 

décan

décan

 

décanal
-ale

décanal
-ale

 

décanat

décanat

 

décaniller

décaniller

 

décantage

décantage

 

décantation

décantation

 

décanter

décanter

 

décanteur
-euse

décanteur
-euse