verb transitiu decebre, defraudar, desil·lusionar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu desencadenat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí desencadenament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament desencadenar.
verb pronominal
2. desencadenar-se, desfermar-se.
3. [le vent, la mer] esvalotar-se.
4. [personnes] encrespar-se, enfurismar-se.
5. [contre] enrabiar-se (amb).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història i música discant.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu familiarment estar desanimat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu construcció treure el capçaner de.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [d’une arme] descàrrega.
2. figuradament tecnologia, arquitectura i electricitat descàrrega. Tuyau, arc de décharge, tub, arc de descàrrega. Une décharge atmosphérique, una descàrrega atmosfèrica.
3. dret descàrrec m. Temoin à décharge, testimoni de descàrrec.
4. [dépotoir] abocador m.
5. antigament marina, marítim [action de décharger] descàrrega.
6. familiarment descàrrega, ejaculació.
7. à la décharge de qqn en descàrrec d’algú. Il faut dire à sa décharge qu’elle n’en était pas informée, cal dir en descàrrec seu que no n’estava informada.
8. décharge publique abocador públic (o controlat).
9. décharge sauvage abocador il·legal, incontrolat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [action de décharger] descàrrega f, descarregada f. Déchargement d’un camion, d’une arme à feu, descàrrega d’un camió, d’una arma de foc.
2. ciències militars [une mine] desactivació f, desarmament, desencebament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí sobreeixidor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç