Es mostren 48356 resultats

déguerpir

déguerpir

 

déguerpissement

déguerpissement

 

dégueulasse


<title type="display">dégueulasse</title>

Pronúncia: degœlas
    adjectiu
  1. familiarment fastigós -osa, repugnant, que fa fàstic.
  2. [sale] brut -a, llardós -osa, llord -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

dégueulasse

 

dégueulasser

dégueulasser

 

dégueulatoire

dégueulatoire

 

dégueuler

dégueuler

 

dégueulis

dégueulis

 

déguisé
-ée


<title type="display">déguisé</title>

Pronúncia: degize
    adjectiu
  1. disfressat -ada.
  2. figuradament dissimulat -ada, encobert -a, ocult -a. Un sentiment déguisé, un sentiment ocult.
  3. fruits déguisés fruita confitada recoberta amb pasta d’ametlla.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déguisé
-ée

 

déguisement


<title type="display">déguisement</title>

Pronúncia: degizmɑ̃
    masculí
  1. disfressa f. Un déguisement de carnaval, una disfressa de carnestoltes.
  2. figuradament dissimulació f, fingiment.
  3. sans déguisement sense embuts. Il parlait sans déguisement, parlava sense embuts (o amb sinceritat).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déguisement

 

déguiser


<title type="display">déguiser</title>

Pronúncia: degize
    verb transitiu
  1. disfressar. J’ai déguisé mon petit frère en médecin, he disfressat el meu germanet de metge.
  2. figuradament estrafer, disfressar, canviar. Déguiser l’écriture, estrafer la lletra .
    1. dissimular, amagar. Elle ne pouvait pas déguiser sa surprise, no podia dissimular la seva sorpresa.
    2. encobrir. Déguiser la vérité, encobrir la veritat.
  3. verb pronominal
  4. disfressar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

déguiser