verb transitiu desqualificar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. familiarment últim -a.
2. la der des ders la guerra final.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu figuradament desarrelat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. desarrelar, arrabassar, arrencar de soca-rel. Le vent a déraciné l’arbre du jardin, el vent va arrencar de soca-rel l’arbre del jardí.
2. [une dent] treure, arrencar.
3. figuradament desarrelar, arrencar de soca-rel, extirpar. Il faut déraciner tous les préjugés, cal extirpar tots els prejudicis .
   • desarrelar, deportar, exiliar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu marina, marítim sortir de la rada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu infreqüent desenrabiar-se pron.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu desencarcarar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. descarrilament.
2. figuradament fet d’anar de tort.
   • familiarment déraisonnement.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [sortir des rails] descarrilar.
2. figuradament [aller de travers] anar de tort.
   • familiarment déraisonner.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. ferrocarrils desviador.
2. [d’une bicyclette] canvi de marxes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç