Es mostren 48356 resultats

déstabiliser

déstabiliser

 

déstalinisation

déstalinisation

 

destin


<title type="display">destin</title>

Pronúncia: dɛstɛ̃
    masculí
  1. història i religió destí, fat.
  2. [hasard] destí, sort f atzar, fortuna f.
  3. [avenir] destí, futur, esdevenidor.
  4. [existence] destí, existència f. Être responsable de son destin, ésser responsable del seu destí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

destin

 

destinataire

destinataire

 

destinateur

destinateur

 

destination


<title type="display">destination</title>

Pronúncia: dɛstinasjɔ̃
    femení
  1. destinació.
  2. à destination a (la) destinació.
  3. à destination de (un train, un avion, etc) amb (la) destinació a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

destination

 

destinée


<title type="display">destinée</title>

Pronúncia: dɛstine
    femení
  1. [destin, fatalité] destí m.
  2. [destin d’un être] destí m, sort, fortuna.
  3. [destination, vocation] destí m destinació, fi m, finalitat.
  4. [avenir] destí m futur m esdevenidor m.
  5. literàriament [existence] destí m, existència. Finir sa destinée, acabar el seu destí (o la seva existència).
  6. unir sa destinée à qqn unir el seu destí amb algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

destinée

 

destiner


<title type="display">destiner</title>

Pronúncia: dɛstine
    verb transitiu
  1. destinar.
  2. verb pronominal
  3. familiarment estar destinat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

destiner

 

destituable

destituable

 

destituer

destituer