interjecció antigament oixque!


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí diabetis f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení diabètic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament i figuradament dimoni, diable. Chasser le diable, expulsar (foragitar) el diable (el dimoni). Être possédé du diable, ésser posseït pel diable (o pel dimoni, o estar endimoniat). Ce diable d’homme, aquest diable (o dimoni) d’home. Être le diable en personne, le diable incarné, ésser el diable en persona (o un dimoni de debò).
2. [chariot à deux roues] diable.
3. pesca xarxa f per a l’areng.
4. [jouet] capsa f de sorpreses.
5. [poêlon] torradora f.
6. à la diable figuradament tal com raja (o sense mirar prim, o de qualsevol manera, o barrim-barram, o a la babalà).
7. à tous les diables figuradament a la quinta forca.
8. au diable (vert, ou vauvert) figuradament a la quinta forca. Ils habitent au diable, viuen a la quinta forca.
9. avoir le diable au corps tenir el (o un) diable al cos.
   1. ésser de la pell del diable (o d’en Banyeta fam).
   2. ésser molt fogós -osa.
10. ce n’est pas le diable no és res de l’altre món.
11. c’est (ou ce serait) bien le diable si... seria (o fora) ben estrany que... Ce serait bien le diable si je ne trouvais pas un autobus dans ce quartier, fora ben estrany que no trobés un autobús en aquest barri.
12. c’est le diable pour... el problema és... C’est le diable pour passer la nuit ici, el problema és passar la nit aquí.
13. comme un (beau) diable (ou comme tous les diables) com un dimoni (o diable, o com mil dimonis, o diables). Il courait comme un beau diable, corria com un dimoni.
14. diable de mer ictiologia escórpora f (o cap-roig).
15. du diable (ou de tous les) diables de mil dimonis (o diables, o del diable). Il faisait un vent du diable, feia un vent de mil dimonis .
    • de valent (o de debò). Il s’est donné un mal du diable, s’hi ha escarrassat de valent.
16. en diable com un dimoni (o com una mala cosa, o com un gínjol). Une valise lourde en diable, una maleta feixuga com un dimoni (o com una mala cosa). Un garçon malin en diable, un noi espavilat com un dimoni (o com un gínjol) .
    • la mar de. Une lettre amusante en diable, una carta la mar de divertida.
17. envoyer au diable enviar (o engegar al diable o a passeig, o a pastar fang fam).
18. faire le diable fer diableries (o trapelleries, o entremaliadures).
19. faire le diable à quatre fer una gresca de mil dimonis.
    • fer rebombori (o no parar quiet, o fer renou [o enrenou]).
20. loger le diable dans sa bourse figuradament tenir la bossa buida (o estar escurat -ada [o pelat -ada]).
21. petit diable dimoniet (o diabló).
    • figuradament dimoniet (o diabló, o dimoni escuat). Cet enfant est un petit diable, aquest nen és un dimoniet.
22. quand le diable devient (ou fut) vieux il se fait (ou fit) ermite el diable quan és vell es fa ermità (o el dimoni quan va ésser vell es va fer ferrer).
23. que le diable l’emporte ! mal llamp el mati!
24. que le diable m’emporte si... que el diable se m’emporti si... Le diable m’emporte si je comprends ce qu’il a dit, que el diable se m’emporti si entenc el que ha dit.
25. s’agiter (ou se démener) comme un diable dans un bénitier bellugar-se com un dimoni (o com un esperitat, o com un argent viu).
    • figuradament no parar de bellugar-se.
26. tirer le diable par la queue figuradament passar-les magres (o ballar-la magra, o estar escurat -ada, o no tenir ni un clau).
27. tout le diable et son train i tota la resta.
28. un bon diable un bon xicot (o paio).
29. un diable de... un diable de (o un diantre de, o un carai de fam, o un coi de fam) ... Il y avait là un diable de flic qui ne nous laissait pas passer, allà hi havia un coi de poli que no ens deixava passar.
30. un grand diable un xicotàs (o un paio alt com un Sant Pau).
31. un pauvre diable un pobre diable (o un desgraciat).
32. vendre (ou donner) son âme au diable vendre’s (o donar) l’ànima al diable.
interjecció
33. diantre!, rediantre!, dimoni!, redimoni!, carai!, coi! Diable, c’est cher ça !, redimoni, si és car, això!
34. allez au diable ! aneu-vos-en al diable! (o a passeig!, o a pastar fang! fam)
35. au diable ! al diable!
36. comment diable...? com dimonis (o diables, o carai, o coi, o redimonis) ...?
37. où (que, qui) diable...? on (què, qui) dimonis (o diables, o carai, o coi, o redimonis) ...? Où diable est-elle cachée ?, on dimonis s’ha amagat?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi familiarment endimoniadament, extraordinàriament, extremament, molt i molt. C’est un travail diablement difficile, és una feina extremament difícil (o molt i molt difícil).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. entremaliadura, endimoniadura, diableria, trapelleria, malesa.
2. antigament intriga, maquinació.
3. teatre i cristianisme (mena de) pastorets m pl.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení diablessa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. dimoniet.
2. figuradament dimoni, diable, diabló.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu diabòlic -a, demoníac -a, dimonial.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi diabòlicament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç