Es mostren 48356 resultats

effraie

effraie

femení ornitologia òliba, xibeca, babeca, xupa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effranger


<title type="display">effranger</title>

Pronúncia: efʀɑ̃ʒe
    verb transitiu
  1. [un tissu] fer un serrell a.
    2. verb pronominal
  2. esfilagarsar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effranger

verb transitiu un tissu fer un serrell a verb pronominal esfilagarsar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effrayant
-ante


<title type="display">effrayant</title>

Pronúncia: efʀɛjɑ̃ -jɑ̃t
    adjectiu
  1. espantós -osa, esglaiador -a, astorador -a, esfereïdor -a.
  2. familiarment espantós -osa, horrorós -osa. Une chaleur effrayante, una calor espantosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effrayant
-ante

adjectiu espantós -osa, esglaiador -a, astorador -a, esfereïdor -a familiarment espantós -osa, horrorós -osa Une chaleur effrayante , una calor espantosa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effrayé
-ée

effrayé
-ée

adjectiu espantat -ada, esglaiat -ada, astorat -ada, esfereït -ïda © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effrayer


<title type="display">effrayer</title>

Pronúncia: efʀeje
    verb transitiu
  1. espantar, esglaiar, astorar, esfereir.
    2. verb pronominal
  2. espantar-se, esglaiar-se, tenir por, astorar-se, esfereir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effrayer

verb transitiu espantar, esglaiar, astorar, esfereir verb pronominal espantar-se, esglaiar-se, tenir por, astorar-se, esfereir-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effréné
-ée

effréné
-ée

adjectiu desenfrenat -ada, desfermat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effritement


<title type="display">effritement</title>

Pronúncia: efʀitmɑ̃
    masculí
  1. esmicolament, disgregació f.
  2. figuradament desagregació f, dissociació f, disgregació f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effritement

masculí esmicolament, disgregació f figuradament desagregació f , dissociació f , disgregació f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effriter


<title type="display">effriter</title>

Pronúncia: efʀite
    verb transitiu
  1. fer pols, esmicolar.
    2. verb pronominal
  2. fer-se pols, esmicolar-se, espoltrir-se.
  3. figuradament desagregar-se, dissociar-se, disgregar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effriter

verb transitiu fer pols, esmicolar verb pronominal fer-se pols, esmicolar-se, espoltrir-se figuradament desagregar-se, dissociar-se, disgregar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effroi

effroi

masculí esglai, feredat f , basarda f © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
 
Diccionari Francès Català

effronté
-ée


<title type="display">effronté</title>

Pronúncia: efʀɔ̃te
    adjectiu
  1. [personne] descarat -ada, desvergonyit -ida, insolent.
  2. [action] insolent.
    3. masculí i femení
  3. pocavergonya inv, descarat -ada, desvergonyit -ida, insolent.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

effronté
-ée

adjectiu personne descarat -ada, desvergonyit -ida, insolent action insolent masculí i femení pocavergonya inv , descarat -ada, desvergonyit -ida, insolent © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç