Es mostren 48356 resultats

emmancher


<title type="display">emmancher</title>

Pronúncia: ɑ̃mɑ̃ʃe
    verb transitiu
  1. [ajuster sur un manche] emmanegar, manegar.
  2. figuradament, familiarment i antigament començar, encetar, iniciar.
  3. verb pronominal
  4. figuradament i familiarment començar intr, presentar-se. C’est une affaire qui s’est mal emmanchée, és un afer que comença malament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

emmancher

 

emmanchure

emmanchure

 

Emmanuel
-elle


<title type="display">Emmanuel</title>

Pronúncia: emanyɛl -nyɛl
nom propi masculí i femení història i religió Emmanuel -a, Manuel -a, Manel -a fam.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

Emmanuel
-elle

 

Emmaüs

Emmaüs

 

emmêlement

emmêlement

 

emmêler


<title type="display">emmêler</title>

Pronúncia: ɑ̃mele
    verb transitiu
  1. embullar.
  2. figuradament embrollar, embolicar.
  3. verb pronominal
  4. embolicar-se, embullar-se.
  5. s’emmêler les pieds (ou les pédales , ou les pinceaux , ou les crayons) figuradament i familiarment fer-se un (bon) embolic (o perdre els papers).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

emmêler

 

emménagement

emménagement

 

emménager


<title type="display">emménager</title>

Pronúncia: ɑ̃menaʒe
    verb transitiu
  1. instal·lar [els mobles d’una casa].
  2. verb intransitiu
  3. instal·lar-se pron, mudar-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

emménager

 

emménagogue

emménagogue

 

emmener


<title type="display">emmener</title>

Pronúncia: ɑ̃m(ə)ne
    verb transitiu
  1. portar, conduir, acompanyar. Emmène-moi à Londres, porta’m a Londres amb tu.
  2. emportar-se pron. Il emmena son chien, es va emportar el gos.
  3. conduir, transportar, portar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

emmener