verb transitiu
1. inflamar, ablamar, aflamar, calar foc a.
2. figuradament inflamar, aflamar.
verb pronominal
3. pròpiament i figuradament encendre’s, inflamar-se.
4. figuradament abrusar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [style, etc] inflat -ada, ampul·lós -osa.
2. [personne] bufat -ada, entonat -ada, tibat -ada, estufat -ada, estirat -ada.
3. enflé de cofoi (o envanit) de.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení marina, marítim fletxadura.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [d’air] inflar.
2. [une rivière] inflar.
3. figuradament inflar-se pron, embotir-se pron, botir-se pron, embotornar-se pron.
verb pronominal
4. figuradament estufar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu perfumar [d’olor de flors].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament inflor, infladura.
2. familiarment i despectivament pet m presumit, bufat -ada, estofat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. emmerdat -ada, merdós -osa.
2. arreplegat -ada, desgraciat -ada, merdós -osa. Tas d’enfoirés !, colla d’arreplegats

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. enfonsat -ada, ensotat -ada, enclotat -ada. Avoir les yeux enfoncés, tenir els ulls enfonsats .
   • profund -a.
2. figuradament vençut -uda, derrotat -ada, desfet -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [vers le fond] enfonsament.
2. [d’un clou, etc] introducció f, penetració f.
3. [action d’enfoncer, de briser] esbotzament, esbotzada f, enfonsament.
4. [partie en retrait] entrant, queixal. Un enfoncement dans la façade, un entrant a la façana.
5. [échancrure] fons, racó, raconada f.
6. [partie enfoncée] fondalada f, clot, clotada f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. pròpiament i figuradament enfonsar, endinsar. Elle enfonça la main dans le trou, va endinsar la mà dins el forat. Je suis enfoncé dans la misère, estic enfonsat en la misèria .
   • [un clou, etc] clavar. Elle lui enfonça un couteau dans le dos, li va clavar un ganivet a l’esquena.
2. [une porte, etc] enfonsar, esbotzar, rebentar.
3. familiarment batre, guanyar, vèncer, derrotar, desfer. On a enfoncé les champions, hem derrotat els campions.
4. [un chapeau] encasquetar-se pron, ficar-se pron.
5. figuradament [mettre au fond, fourrer] ficar, clavar, entaforar, encasquetar fam. Enfoncer une idée dans la tête de qqn, ficar una idea al cap d’algú.
6. enfoncer une porte ouverte figuradament descobrir la sopa d’all (o buscar tres, o cinc peus al gat).
verb intransitiu
7. [aller au fond] enfonsar-se pron, anar a fons. Le bateau enfonça, el vaixell s’enfonsà.
verb pronominal
8. pròpiament i figuradament [aller vers le fond] enfonsar-se, esfondrar-se, ensorrar-se. Il entra dans une entreprise qui s’enfonçait, va entrar en una empresa que s’enfonsava.
9. endinsar-se, apregonar-se infr. La troupe s’enfonça dans la forêt, la tropa s’endinsà dins el bosc.
10. [une vis, etc] ficar-se, clavar-se.
11. [se laisser tomber] esfondrar-se, aclofar-se, afonar-se. Elle s’enfonça dans le fauteuil, s’aclofà a la butaca.
12. figuradament enfonsar-se, arruïnar-se. Elle s’était enfoncée dans les dettes, s’havia enfonsat en els deutes .
    1. sumir-se. S’enfoncer dans ses pensées, sumir-se en els seus pensaments.
    2. desaparèixer intr, fondre’s, esvair-se. Ils se sont enfoncés dans le brouillard, van desaparèixer entre la boira.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç