Es mostren 48356 resultats

escale

escale

 

escalier


<title type="display">escalier</title>

Pronúncia: ɛskalje
    masculí
  1. escala f [en un edifici]. Escalier dérobé, escalier secret, escala secreta. Escalier de secours, escala de seguretat (d’emergència, d’incendis). Escalier en colimaçon (en escargot), escala de caragol. Escalier roulant, mécanique, escala automàtica, mecànica.
  2. avoir l’esprit de l’escalier (ou d’escalier) figuradament ser de resposta lenta (o de reacció lenta).
  3. faire des escaliers dans les cheveux figuradament i despectivament fer escales als cabells.
  4. monter (descendre) l’escalier (ou les escaliers) quatre à quatre pujar (baixar) les escales de quatre en quatre.
  5. monter en escalier esports [ski] pujar de costat (o fent escala).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escalier

 

escalope


<title type="display">escalope</title>

Pronúncia: ɛskalɔp
femení gastronomia [de viande ou de poisson] filet m.
escalope panée escalopa de vedella.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escalope

 

escamotable


<title type="display">escamotable</title>

Pronúncia: ɛskamɔtabl
    adjectiu
  1. tecnologia replegable.
  2. [table, lit] plegable, abatible.
  3. antenne escamotable antena telescòpica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escamotable

 

escamotage


<title type="display">escamotage</title>

Pronúncia: ɛskamɔtaʒ
    masculí
  1. escamoteig.
  2. [vol] robatori, desaparició f.
  3. tecnologia replegament.
  4. figuradament escamoteig. Escamotage d’une question, escamoteig d’una qüestió.
  5. tour d’escamotage joc de mans.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escamotage

 

escamoter


<title type="display">escamoter</title>

Pronúncia: ɛskamɔte
    verb transitiu
  1. [faire disparaître] fer desaparèixer, fer fonedís -issa, fer perdedís -issa, escamotejar infr.
  2. figuradament [dérober, subtiliser] pispar, fer fonedís -issa, fer perdedís -issa, escamotejar infr.
  3. tecnologia replegar, recollir. Escamoter le train d’atterrissage, replegar el tren d’aterratge.
  4. [cacher] amagar.
  5. figuradament [soustraire à l’étude, au traitement] escamotejar. Escamoter une question, escamotejar una qüestió .
    1. [contourner, élider] eludir, esquivar, evitar. Cette étudiante escamote toujours les leçons désagréables, aquesta alumna sempre evita les lliçons desagradables.
    2. saltar-se pron. Escamoter une note au piano, saltar-se una nota al piano.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escamoter

 

escamoteur
-euse


<title type="display">escamoteur</title>

Pronúncia: ɛskamɔtœʀ -øz
    masculí i femení
  1. prestidigitador -a, il·lusionista, escamotejador -a infr.
  2. figuradament [voleur] pispa, carterista.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escamoteur
-euse

 

escampette


<title type="display">escampette</title>

Pronúncia: ɛskɑ̃pɛt
    femení
  1. familiarment fuga, fuita.
  2. prendre la poudre d’escampette figuradament tocar el dos (o fotre el camp, o tocar pirandó, o guillar, o pirar, o donar les espatlles, o fugir cames ajudeu-me).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escampette

 

escapade


<title type="display">escapade</title>

Pronúncia: ɛskapad
    femení
  1. [absence physique] escapada, safranada fam.
  2. figuradament [écart de conduite] ximpleria, calaverada, capbuidada infr, pocasoltada.
    • [digression] escapador m, escapatòria.
  3. antigament escapament m, escapada, evasió.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escapade

 

escape


<title type="display">escape</title>

Pronúncia: ɛskap
femení arquitectura [partie inférieure du fût] escapus m.
• [fût] fust m, escapus m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

escape