adjectiu fètid -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení fetidesa, fetiditat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. fétu (de paille) bri de palla.
2. cela ne vaut pas un fétu figuradament no val (ni) una malla (o ni un bri de palla), o no val un nap torrat.
3. on l’a traîné comme un fétu el van arrossegar per terra (de qualsevol manera).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica fenal m, fenàs m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pròpiament i figuradament foc.
2. [ensemble de matières allumées] foguera f, foc, fogatera f, fogata f, fogueró. Les feux du campement, les fogueres del campament. Faire un grand feu, fer un gran foc (una foguera).
3. [source de chaleur] fogó, foc.
4. tecnologia cocció f.
5. antigament foc. Un village de cinquante feux, un poble de cinquanta focs.
6. [incendie] foc, incendi. Départ de feu, punt de formació del foc. Le front de feu, el front del foc.
7. [tir d’arme à feu] foc. Ouvrir le feu sur qqch, obrir foc sobre alguna cosa. Feu !, foc! Cessez le feu !, alto el foc!
8. familiarment pistola f, pipa f.
9. [source de lumière] llum f. On appercevait les feux de la vile, es veien els llums de la ciutat.
10. marina, marítim far, fanal, llum.
11. automòbil, automobilisme far, llum. Feu de position, de détresse, de recul, de stop, llum de posició, d’emergència, de marxa enrere, de fre. Feux de croisement, de route, llums d’encreuament (o curts), de carretera (o llargs).
12. [astre lumineux] llum, llumener, estel.
13. [éclat] brillantor f, esclat, lluïssor f. Les feux du regard, la lluïssor de la mirada.
14. [sensation de chaleur] fogot, foguerada f, febrada f, irritació f, vermellor f, calrada f, cremor f. Le feu du rasoir, la irritació de la navalla. Le feu lui monte au visage, la vermellor li ve a la cara. Le feu d’une boisson alcoolisée, la cremor d’una beguda alcohòlica.
15. figuradament [passion] ardor f, foc, passió f, febre f, escalf, escalfament. Dans le feu de la colère, dins l’ardor de la ràbia. Parler avec feu, parlar amb passió. Ressentir le feu des passions, sentir el foc de les passions. Dans le feu de l’action, en la febre de l’acció .
    • [inspiration] inspiració f, enginy. Un auteur plein de feu, un autor ple d’inspiració.
16. plural [de signalisation] llums (de trànsit), semàfor sing.
    • literàriament [chaleur] calor f sing, calorada f sing.
17. à feu doux a foc lent.
18. à feu vif a foc viu.
19. à grand feu amb molt de foc (o a foc viu).
20. aller au feu anar al combat.
21. allumer (ou faire) du feu encendre (o fer) foc.
22. à petit feu amb poc foc (o a foc lent).
23. au coin du feu a la vora del foc.
24. au feu ! (via fora) foc!
25. avoir le feu au derrière (ou aux trousses, ou au cul, ou aux fesses) figuradament córrer com si l’empaitessin (o anar amb un coet al cul, o cremat -ada).
    • avoir le feu au cul familiarment anar calent -a.
26. brûler à petit feu figuradament estar com un sac de nervis (o passar molta ànsia).
27. cela s’est inscrit en lettres de feu dans sa mémoire això ho té escrit (o gravat) amb lletres de foc a la seva memòria.
28. coup de feu tret.
    1. cremada f. Le rôti avait reçu un petit coup de feu, el rostit s’havia cremat una mica.
    2. moment en què els menjars es couen. La cuisinière était dans son coup de feu, la cuinera (ja) ho tenia tot al foc.
    3. figuradament pic de la feina (o enrenou, o tràfecs pl).
29. crier au feu cridar socors (en cas de foc).
30. de feu fogós -osa. Un tempérament de feu, un temperament fogós.
31. de grand feu cuit -a a alta temperatura (o d’alta resistència). Une faïence de grand feu, una pisa d’alta resistència.
32. du feu de Dieu figuradament de mil dimonis (o de cal Déu, o de Déu lo Pare, o de ca l’ample).
33. en feu encès -esa (o que crema). J’ai la bouche en feu, em crema a la boca. Elle avait les joues en feu, tenia les galtes enceses.
34. être en feu estar encès -esa.
    • cremar (o incendiar-se). La forêt est en feu, el bosc crema (o s’ha incendiat).
35. être tout feu tout flamme figuradament estar inflamat -ada (o molt entusiasmat -ada).
36. faire du feu de (ou avec) fer foc de (o amb, o cremar)....
37. faire feu treure foc (o fer guspires).
38. faire feu des quatre fers [un cheval] picar fort amb les ferradures.
    • figuradament anar tibat -ada (o ésser molt entonat -ada).
39. faire long feu pròpiament i figuradament fallar (o fer llufa fam).
40. faire mourir à petit feu corsecar, consumir.
41. feu d’artifice focs artificials pl.
42. feu de Bengale (llum de) bengala.
43. feu de camp foc de camp.
44. feu de joie (ou grand feu) foguera (o falla).
45. feu de plancher que va (o que és) massa curt -a. Un pantalon feu de plancher, un pantaló massa curt.
46. feu nu foc directe.
47. feu rouge pròpiament i figuradament llum (o semàfor) vermell.
48. feu vert pròpiament i figuradament llum (o semàfor) verd.
49. il n’y a pas de fumée sans feu no hi ha fum sense foc (o quan els gossos lladren cosa senten).
50. il n’y a pas le feu ! no cal córrer (o no es crema res, o no hi ha pressa, o no corre pressa)
51. j’en mettrais ma main au feu figuradament hi posaria la mà al foc.
52. jouer avec le feu figuradament jugar amb foc.
53. le feu catalan la farga f catalana.
54. le feu sacré religió el foc sagrat.
    • figuradament fogositat f (o ardor, o entusiasme). Elle n’avait pas le feu sacré, no estava gaire entusiasmada.
55. les arts du feu les arts del foc.
56. les feux de la Saint-Jean les fogueres f de Sant Joan.
57. mettre en feu cremar (o escaldar).
58. mettre le feu à qqch calar foc a (o encendre).
59. mourir à petit feu figuradament anar-se acabant (o apagant, o esmorteint).
    • ne pas faire long feu no durar gaire (o no anar gaire enllà).
60. n’y voir que du feu no veure-hi gens (o no veure-hi de cap ull, o no clissar-hi fam).
    • figuradament quedar-se a l’escapça (o no entendre-hi res de res, o no pescar-hi res).
61. pleins feux sur... figuradament concentreu tota l’atenció cap a....
62. prendre feu encendre’s (o calar-se) foc.
    • figuradament encendre’s (o inflamar-se).



Vegeu també:
feu²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu difunt -a. Ma feue tante (ou feue ma tante), la meva difunta tia.


Vegeu també:
feu¹


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení història feudatari -ària, feudater -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí full, capa f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [ensemble des feuilles] fullatge, fullam.
2. [rameaux coupés] rama f, brosta f.
3. [représentation de feuilles] fullatge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení fabricant -a de fullatge artificial.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç