nom propi
1. Fes.
2. [avec minuscule] [coiffure] fes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interjecció
1. antigament [dégoût] ecs!, ec!, uix!, uf!.
   1. [mépris] uf!
   2. [désapprobation] fuig!
2. faire fi de desdenyar (o menysprear, o no fer cas de).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament tecnologia fiabilitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu pròpiament tecnologia fiable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història fiacre.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení plural
1. [temps] prometatge m sing [festeig].
2. [promesse de mariage] promesa sing [de casament].
   • [solennelle] esposalles.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. promès -esa.
2. [personne qui entretient une relation] xicot -a, festejador -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. prometre.
2. celebrar (les esposalles).
verb pronominal
3. prometre’s, esposar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. familiarment [d’un auteur, d’un artiste] fiasco.
2. desastre, fracàs.
3. [sexuel] fracàs.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení garrafeta (italiana, guarnida de palla).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç