Es mostren 48356 resultats

languide

languide

 

languir


<title type="display">languir</title>

Pronúncia: lɑ̃giʀ
    verb intransitiu
  1. llanguir.
  2. [perdre ses forces, éprouver une souffrance] consumir-se pron, migrar-se pron, esllanguir-se pron, marfondre’s pron, florir-se pron fam.
  3. [perdre sa vitalité] decandir-se pron, candir-se pron, neulir-se pron.
  4. figuradament [manquer d’animation] esllanguir-se pron, decaure. La conversation languissait, la conversa s’anava esllanguint (anava decaient). L’intérêt ne doit pas languir, l’interès no ha de decaure.
  5. faire languir qqn fer migrar (o fer consumir) algú (o fer glatir, o fer gruar).
  6. languir d’amour pour qqn sospirar (d’amor) per algú (o glatir per algú).
  7. languir dans caure (o consumir-se, o migrar-se) en.
  8. languir de migrar-se (o consumir-se, o frisar) per.
  9. languir d’ennui florir-se (o morir-se) d’avorriment.
  10. verb pronominal
  11. regionalisme migrar-se, consumir-se, ensopir-se, florir-se fam, avorrir-se.
  12. se languir de qqn enyorar (o glatir per) algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

languir

 

languissamment

languissamment

 

languissant
-ante


<title type="display">languissant</title>

Pronúncia: lɑ̃gisɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. lànguid -a.
  2. [qui manque d’énergie] esllanguit -ida, migrat -ada.
  3. [étiolé] decandit -ida, neulit -ida.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

languissant
-ante

 

lanice

lanice

 

lanier

lanier

 

lanière


<title type="display">lanière</title>

Pronúncia: lanjɛʀ
    femení
  1. [bande] tira.
  2. [courroie] corretja (llarga i estreta).
  3. [d’un fouet] tralla.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

lanière

 

lanlaire


<title type="display">lanlaire</title>

Pronúncia: lɑ̃lɛ̃ʀ
verb intransitiu envoyer faire lanlaire familiarment engegar a fer punyetes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

lanlaire

 

lanoline

lanoline

 

lansquenet

lansquenet