<title type="display">mer</title>
Pronúncia: mɛʀ
-
femení
- mar f/m. L’eau de mer, l’aigua de mar. Une tortue de mer, una tortuga de mar. La mer est calme, la mar està calmada. Il entendait au loin le mugissement de la mer, sentia llunyà el bramul de la mar. Elle passe ses vacances d’été à la mer, estiueja al mar (a la costa).
- figuradament [vaste étendue de qqch] mar, immensitat, devessall m. Un petit champ perdu dans une mer de béton, un camp petit perdut en una immensitat de formigó.
- basse mer baixamar (o marea baixa).
- bras de mer geografia braç de mar [canal].
- brise de mer marinada (o brisa de mar).
- ce n’est pas la mer à boire figuradament i familiarment no és res de l’altre món.
- droit de la mer dret dret marítim.
- gens de mer gent sing de mar (o marins, o mariners).
-
haute (ou pleine) mer
marea alta (o plenamar, o plena, o creixa).
• [le large] alta mar. -
homme à la mer
home a l’aigua.
Un homme à la mer !, home a l’aigua! .
• figuradament home enfonsat (acabat). - mer démontée mar esvalotada.
- mer d’huile mar tranquil·la (o calma, o com una bassa d’oli).
- mer étale mar encalmada (o mar calma).
- mer forte mala mar (o mar de fons, o maror, o marejada).
- mer grosse mar grossa (o maregassa), o mar de capa (o desfeta).
- mer houleuse mar moguda (o agitada, o ondosa lit).
- mer moutonnée mar picada (o mar arrissada).
- mettre à la mer llançar a l’aigua (o avarar) [una embarcació].
- paquet de mer cop de mar (o onada f que s’esberla) [damunt la coberta, una escullera].
- péri en mer mort -a a la mar (o desaparegut -uda en alta mar).
- périr en mer perdre la vida (o desaparèixer) a la mar.
- prendre la mer fer-se a la mar (o prendre la mar, o emmarar-se).
-
tenir la mer
córrer la mar.
• ésser mariner -a [navegar bé, una embarcació]. - vent de mer marinada f (o vent de mar, o embat).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç