femení familiarment perruca.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení moukère.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení
1. morent, moribund -a.
2. figuradament [languissant] llangorós -osa, lànguid -a.
   1. antigament [ennuyeux] avorrit -ida.
   2. [crevant] que fa morir (petar) de riure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament morir. Il est mort subitement, va morir sobtadament. Il est mort de vieillesse, ha mort de vell. La route meurt au village, la carretera mor al poble .
   • [cesser d’exister] morir-se pron. Il est mort très jeune, s’ha mort molt jove. Je meurs !, que em moro! Cet arbre va mourir, aquest arbre es morirà. Les chats mouraient de faim, els gats es morien de gana. Un pays qui meurt, un país que es mor.
2. figuradament [offrir sa vie dans un but] morir. Ils sont morts d’amour, han mort per amor .
   • [résister, souffrir, ne plus pouvoir supporter une fatigue, une souffrance] morir-se pron. Il mourait de chagrin, es moria de pena. Elle mourait de rire, es moria de riure.
3. [à qqch] renunciar a. Elle voulait se faire religieuse et mourir au monde, es volia fer monja i renunciar al món.
4. à mourir [d’une grande souffrance] de mort. Une tristesse à mourir, una tristesa de mort .
   • [extrêmement] brutalment, mortalment. Elle s’était ennuyée à mourir, s’havia avorrit brutalment.
5. bien mourir morir santament (o tenir una bona mort, o morir extremunciat -ada).
6. être bête à mourir ser un cul d’olla (o ser un sabatot, o ser un -a tanoca rematat -ada, o ser un tros de quòniam).
7. faire mourir matar (o portar a la mort, o a la tomba). Cette maladie l’avait fait mourir, aquella malaltia l’havia matat.
8. mourir à la peine morir a la feina (o en plena feina, o treballant, o al peu del canó).
9. mourir à la tâche morir-se de tant treballar (o matar-s’hi treballant).
10. mourir au feu (ou au champ d’honneur) antigament ciències militars morir al camp de batalla (o de l’honor).
11. mourir comme un chien figuradament morir com un gos.
12. mourir de [peur, fatigue, etc] estar mort -a de. Tous mouraient de fatigue, tots estaven morts de cansament.
13. mourir de sa belle mort morir de mort natural.
14. mourir de rire figuradament morir-se de riure.
    • mourir sur un tas de fumier morir a la palla (o en la misèria).
15. on n’en meurt pas no és pas tan greu.
16. plus... tu meurs ! figuradament i familiarment més... no pot ser (o és impossible ser més...)! Plus bête qu’elle tu meurs, no es pot (és impossible) ser més burra que ella.
17. plutôt mourir ! m’estimo més morir-me (o val més morir-se, o abans la mort)!
18. que je meure si... ! que em mori si...! Que je meure si ce n’est pas vrai !, que em mori si no és veritat!
verb pronominal
19. [être sur le point de mourir] morir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí despectivament aparcador de vells, residència f de mala mort.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. botànica morrons pl, anagall, borrissol, picapoll.
   1. mouron d’eau créixens pl.
   2. enciamet de la Mare de Déu (o dolceta f).
   3. mouron des oiseaux morrons pl (de canari), o borró (o picapoll).
2. se faire du mouron figuradament i familiarment amoïnar-se (o capficar-se, o encaparrar-se, o fer-se mala sang).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení història i jocs d’entreteniment morra.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení être dans la mouscaille familiarment tenir molts merders (o estar molt emmerdat -ada, o en un bon embolic).
• estar en la (puta) misèria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení antigament jove japonesa.
• popularment noia, jove, paia, tia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història i ciències militars mosquet.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç