verb transitiu indirecte
1. [à] [à qqn] obeir, creure fam. Les enfants doivent obéir à leurs parents, els infants han d’obeir (creure) els pares. Il est obéi de ses élèves, és obeït pels alumnes.
2. [à qqch] obeir, respondre a. Obéir à un ordre, obeir una ordre.
3. [céder] obeir (a), cedir (a). Elle a obéi à une impulsion, ha cedit (ha obeït) a un impuls.
4. [être soumis à] obeir a, respondre a. Ce phénomène obéit à la loi de la gravitation, aquest fenomen obeeix (respon) a la llei de la gravitació.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení obediència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu obedient, creient fam, dòcil.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història obelisc.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu endeutar, carregar de deutes.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení medicina obès -esa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina obesitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí botànica aliguer, mató de monja.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí cristianisme missa d’òbit (d’aniversari), aniversari.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí cristianisme obituari -ària.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç