Diccionari - fr_ca | diccionari.cat

Es mostren 48356 resultats

objecter

<title type="display">objecter</title>

Pronúncia: ɔbʒɛkte

verb transitiu

objectar.
[qqch à qqn] retreure, reprotxar, objectar. On lui objectait son manque de tact, li reprotxaven (li retreien) la seva manca de tacte.

objecter

verb transitiu objectar qqch à qqn retreure, reprotxar, objectar On lui objectait son manque de tact , li reprotxaven li retreien la seva manca de tacte © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

objecteur

<title type="display">objecteur</title>

Pronúncia: ɔbʒɛktœʀ

masculí

objector.
objecteur de conscience ciències militars objector de consciència.

objecteur

masculí objector objecteur de conscience ciències militars objector de consciència © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

objectif

-ive

<title type="display">objectif</title>

Pronúncia: ɔbʒɛktif -iv

adjectiu

objectiu -iva.

masculí

fotografia i cinematografia objectiu. Objectif à grand angle, objectiu gran angular.
ciències militars objectiu.
figuradament [fin, but] objectiu, objecte, fi. Atteindre un objectif, assolir un objectiu.

objectif

-ive

adjectiu objectiu -iva masculí fotografia i cinematografia objectiu Objectif à grand angle , objectiu gran angular ciències militars objectiu figuradament fin, but objectiu, objecte, fi Atteindre un objectif , assolir un objectiu © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç