masculí ocellaire m f [caçador].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení ocellaire [venedor].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. poèticament ocella.
2. familiarment oie (oie blanche).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení ocelleria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu [sans fruit, inutile] ociós -osa, innecessari -ària, inútil. Une dispute oiseuse, una disputa ociosa (inútil). Une question oiseuse, una pregunta ociosa (innecessària). Des propos oiseux (des paroles oiseuses), paraules ocioses (inútils).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [désœuvré] ociós -osa, vagarós -osa infr, vagarívol -a infr. Elle menait une vie oisive, duia una vida ociosa.
2. [personne] ociós -osa, desenfeinat -ada, desvagat -ada. Rester oisif, estar ociós (desvagat, desenfeinat, sense fer res).
3. economia [improductif] improductiu -iva, ociós -osa. Des capitaux oisifs, capitals improductius.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ocellet, ocelló, moixonet.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ociositat. Ce n’est pas bon de traîner dans l’oisiveté, no és bo arrossegar-se en l’ociositat.
2. l’oisiveté est (la) mère de tous les vices l’ociositat és la mare de tots els vicis.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. zoologia petit de l’oca.
2. antigament i figuradament babau, tanoca, sabata, totxo.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi
1. d’acord, entesos, molt bé, perfecte.
adjectiu invariable
2. molt bé, perfecte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç