femení
1. figuradament astronomia i art ombra. L’arbre jetait (faisait) une ombre allongée, l’arbre feia una ombra allargada. Ces arbres donnent de l’ombre, aquests arbres fan ombra.
2. figuradament [secret] ombra, secret m. Ils tramaient leur trahison dans l’ombre, tramaven llur traïció a l’ombra (en secret) .
   1. [mystère] ombra de misteri. Il avait laissé bien des choses dans l’ombre, havia deixat moltes coses en una ombra de misteri.
   2. [oubli] oblit m, retir m, recés m, vida retirada. Il vit dans l’ombre, viu retirat (fa una vida retirada). Elle est sortie de l’ombre, ha sortit de l’oblit.
   3. [trace, indice -dans des phrases négatives] ombra, bri m, indici m, traça, gens ni mica. Il n’avait pas l’ombre d’un doute, no tenia ni l’ombra d’un dubte (ni un bri de dubte). Elle n’est que l’ombre d’elle-même, no és ni l’ombra del que era. Elle n’avait pas l’ombre d’un remords, no tenia ni l’ombra d’un remordiment.
3. à l’ombre de a l’ombra de. Ils étaient assis à l’ombre d’un vieux chêne, estaven asseguts a l’ombra d’un vell roure .
   1. figuradament a l’ombra de (o a l’empara de). Le fascisme croissait à l’ombre de l’appareil de l’État, el feixisme creixia a l’ombra de l’aparell de l’Estat.
   2. avoir peur de son ombre [être très craintif] espantar-se per no res (o tenir por de la seva ombra, o ésser molt poruc -uga, o ésser molt espantadís -issa).
   3. [être très pusillanime] estar molt acovardit -ida (o molt acoquinat -ada fam).
4. courir après une ombre figuradament córrer darrere (o empaitar, o perseguir) una ombra.
5. dans l’ombre de dins l’ombra (o la foscor de, o la foscúria) de. Nous étions dans l’ombre d’une forêt, érem dins l’ombra (la foscor, la foscúria) d’un bosc .
   1. figuradament sota l’ombra de (o arrapat -ada a). Elle vivait dans l’ombre de sa mère, vivia arrapada a les faldilles de la seva mare (sota l’ombra de sa mare).
   2. être comme l’ombre et le corps figuradament ésser carn i ungla.
6. faire de l’ombre à qqn fer ombra a algú [tapar-li la llum].
   1. figuradament fer ombra a algú [eclipsar-lo].
   2. il y a une ombre au tableau hi ha una ombra (o un punt negre).
   3. lâcher (ou laisser, ou abandonner) la proie pour l’ombre desaprofitar l’ocasió (o no pensar que val més un té que dos te’n daré o un pardal a la mà que una perdiu en l’aire).
   4. l’empire (ou le royaume) des ombres l’imperi (o el regne, o el reialme) de les ombres.
   5. les ombres de la mort les ombres de la mort.
   6. les ombres de la nuit les ombres de la nit.
   7. mettre qqch à l’ombre familiarment deixar (o desar) en un lloc segur (o deixar ben amagat -ada, o amagar ben amagat -ada).
   8. mettre qqn à l’ombre irònicament posar algú a l’ombra (o a la fresca), o tancar algú a la garjola.
7. ombres chinoises ombres xineses.
8. ombre à paupières ombra d’ulls.
9. passer comme une ombre figuradament passar volant (o com una exhalació).
masculí
10. ictiologia varietat de salmó.
    1. ombre chevalier omble (omble chevalier).
    2. ombre de rivière (ou d’Auvergne) truita f de rierol.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení obaga, obac m, bac m, baga, bagueny m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. ombrel·la, para-sol.
2. zoologia ombrel·la.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu art ombrejar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [qui donne de l’ombre] ombrós -osa, ombrívol -a.
2. [où il y a beaucoup d’ombre] ombrívol -a, ombriu -iva, ombrejat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení geografia l’?mbria.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení geografia, història i lingüística umbre -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení ictiologia corball m, corba, reig m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí omega f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. gastronomia truita [d’ous] , truitada.
   • omelette paysanne truita de patates (o paret f).
2. on ne fait pas d’omelette sans casser des œufs no es pot fer una truita sense trencar els ous [justificació de la violència].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç