femení omnipresència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu omnipresent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení literàriament omnisciència.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu literàriament omniscient.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu esports poliesportiu -iva. Stade, palais omnisports, estadi, palau poliesportiu.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. esports òmnium.
2. [turf] òmnium.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu omnívor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení omofàgia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení anatomia omòplat m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

pronom
1. es, hom lit, un, un hom [sovint es pot traduir per la tercera persona del plural]. C’est, comme on dit, une belle ville, és, com diuen, una ciutat bonica. On croyait que le Soleil tournait autour de la Terre, hom creia (es creia, creien) que el Sol girava a l’entorn de la Terra. On dit que..., es diu (hom diu, diuen) que... On frappe à la porte !, truquen (a la porta)! On parlait beaucoup de lui, es parlava (hom parlava, parlaven) molt d’ell. On est toujours servis trop tard, sempre ens serveixen massa tard. Lorsqu’on est malade, on n’a envie de rien faire, quan un (un hom) està malalt, no té ganes de fer res.
2. [lui, elle] [es tradueix per la tercera persona del singular]. Nous sommes des amis : on suit souvent mes conseils, som amics: ell segueix sovint els meus consells.
3. [moi] [es tradueix per la primera persona del singular]. On n’en peut plus, ja no puc més. On se porte bien, em trobo bé. On y va !, ja vinc!
4. [toi, vous] [es tradueix per la segona persona]. Alors, on s’en va comme ça ?, així, te’n vas d’aquesta manera?
5. familiarment [nous] [es tradueix per la primera persona del plural]. On dirait que..., diríem que... On est tous allés à la plage, hem anat tots a la platja. On les appellera, els cridarem. Quand est-ce qu’on se voit ?, quan ens veiem?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç