<title type="display">paraître</title>
Pronúncia: paʀɛtʀ
-
verb intransitiu
- aparèixer, mostrar-se pron, comparèixer. Il est paru tout de suite, va aparèixer (comparèixer) de seguida.
- [sembler] semblar, parèixer, aparer ant. Elle paraissait malade, semblava (pareixia) malalta. Elle paraît (avoir) trente ans, sembla que tingui (li faries) trenta anys. Il paraît content, sembla content. Il paraît nécessaire, sembla (pareix) necessari. Il paraît qu’il n’est pas venu, sembla (pareix) que no ha vingut.
- [être publié] aparèixer, sortir, publicar-se pron. Le livre était paru en octobre dernier, el llibre havia aparegut l’octubre passat.
-
figuradament
fer-se veure, figurar, aparençar.
Elle aimait trop paraître, li agradava massa figurar .
• aparèixer, manifestar-se pron. - à ce qu’il paraît segons (o pel) que sembla.
- faire (ou laisser) paraître mostrar (o fer aparèixer, o palesar, o posar de manifest, o manifestar). Il avait laissé paraître ses sentiments, havia manifestat els seus sentiments.
- il y paraît familiarment així ho sembla.
- ne pas paraître son âge no semblar que tingui (o no fer-li) la seva edat.
- paraît que popularment sembla que.
- paraître en justice dret comparèixer davant la justícia.
- paraître en public [se produire] aparèixer en públic.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç