femení
1. anatomia i zoologia pota. Un chien qui donne la patte, un gos que dona la pota (la poteta).
2. familiarment i despectivament [main, jambe] grapa, pota. Retire tes pattes de là !, treu les grapes d’aquí!
3. figuradament i familiarment [maladresse] (mala) grapa.
4. [d’une poche] tapeta.
5. [d’un soulier, d’une serviette] pala, llengüeta.
6. marina, marítim ungla.
7. tecnologia clau m de ganxo.
8. Suïssa regionalisme drap m pl [de cuina, etc].
9. ganxo m.
10. informàtica pota.
11. aller à pattes familiarment anar a peu (o a pota).
    • avoir le coup de (ou avoir de la) patte tenir manetes.
12. avoir (ou traîner) un fil à la patte figuradament i familiarment tenir les mans lligades (o estar lligat -ada de mans, o de mans i peus).
13. avoir une patte folle familiarment tenir una pota ranca (o ranquejar d’una pota, o anar rancallós -osa d’una pota).
    • bas les pattes ! despectivament treu les potes (o les grapes)!
14. coup de patte bones mans f pl (o manetes f pl).
    • familiarment figuradament mansiula f (o guitza f, o moc, o miquel, o indirecta f).
15. en avoir plein les pattes familiarment estar rebentat -ada [de caminar].
    • familiarment figuradament estar cansat -ada (o tip -a, o fart -a, o fins al capdamunt).
16. être bas (ou court) sur pattes familiarment ser camacurt -a (o curt -a de cames).
17. marcher à quatre pattes anar (caminar) de quatre grapes.
18. marcher sur trois pattes figuradament i familiarment automòbil, automobilisme anar malament (o no acabar de petar rodó, o fer llufa).
19. montrer patte blanche figuradament i familiarment ensenyar la poteta.
20. nos compagnons à quatre pattes familiarment els nostres companys de quatre potes.
21. pattes de lapin (ou de lièvre) figuradament patilles curtes.
22. pattes de mouche gargots m.
23. pattes palmées potes palmades.
24. se fourrer dans les pattes de qqn familiarment amagar-se (o ficar-se) entre les cames d’algú (o amagar-se sota les faldilles d’algú).
25. se tirer (ou sortir) des pattes de qqn figuradament i familiarment sortir (escapar-se) de les grapes (de les urpes) d’algú.
    1. tenir qqn sous sa patte tenir algú sota la seva grapa (o tenir algú dominat).
    2. tirer dans les pattes de qqn entrebancar algú (o posar entrebancs a algú, o bastons a les rodes d’algú).
    3. tomber sur la patte de qqn caure a les grapes (o a les urpes) d’algú.
26. traîner la patte familiarment arrossegar la pota (o ranquejar, o anar amb la pota ranca, o caminar rancallós -osa).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu heràldica patent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [pl pattes-]
1. cruïlla, encreuament m.
2. [rides] pota de gall.
3. marina, marítim corda trifurcada.
4. patte-d’oie rouge botànica bodris m (o milengrana).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení drap mullat [per a planxar].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia procediment per a separar la plata del plom.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. peugròs -ossa, que té les potes grosses.
2. ornitologia calçat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu de pastura.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. pasturatge, pastiu, pasturall, pastura f.
2. [action] pasturatge.
3. dret dret d’herbatge (de pastura).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [lieu] pasturatge, pasquer, pastura. Mener le bétail en pâture, portar el bestiar a pasturar.
2. [nourriture] pinso m.
   • familiarment [de l’homme] pinso.
3. figuradament pàbul m, pastura.
   • donner (ou livrer) en pâture donar com a aliment.
4. (droit de) vaine pâture dret pastura lliure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pasturar.
verb transitiu
2. pasturar, portar a pasturar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç