adjectiu penniforme, plumiforme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí banderola f, penó.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

nom propi femení geografia Pensilvània.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení geografia pensilvanià -ana.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení pròpiament física penombra.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí marina, marítim catavent, penell.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu concebible, possible, pensable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. pensant.
2. bien pensant benpensant.
3. mal pensant subversiu -iva.
4. tête pensante figuradament cervell m (o inspirador -a).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] recordatori.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pensament m. Le langage est l’expression de la pensée, el llenguatge és l’expressió del pensament.
2. [faculté, manière de penser] pensament m, pensa infr, cap m, magí m. Remarquons l’acuité de sa pensée, cal remarcar l’agudesa de la seva pensa (del seu pensament).
3. [idée] pensament m, pensada, idea. Il était perdu dans ses pensées, estava absorbit en els seus pensaments. C’est une pensée qui ne m’a jamais effleuré, és una idea que no m’ha passat mai pel cap. Une mauvaise pensée, una mala idea (o una mala pensada).
4. [opinion, avis] parer m, opinió. Je partage ta pensée, comparteixo la teva opinió (soc del teu parer).
5. [sentiment affectif, mémoire] sentiment m, pensament m, record m. Avoir une pensée pour qqn, tenir un pensament (un record) envers (per a) algú (o pensar en algú).
6. botànica pensament m, pensamentera.
7. aller jusqu’au bout de sa pensée portar les seves idees al límit.
8. être tout à ses pensées estar capficat -ada (o absorbit -ida) en les seves idees.
9. libre pensée pensament lliure.
10. la seule pensée de... la sola idea (o el sol pensament, o la sola pensada) de... La seule pensée de rester avec lui m’effrayait, la sola idea d’estar amb ell m’esparverava.
11. venir à la pensée passar pel cap (o acudir-se). Il m’est venu à la pensée de partir, em va passar pel cap (se’m va acudir) d’anar-me’n.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç