<title type="display">penser</title>
Pronúncia: pɑ̃se
-
verb intransitiu
- pensar. Je pense en catalan, jo penso en català. L’homme a la faculté de penser, l’home té la facultat de pensar.
- donner (ou laisser) à penser fer pensar.
- façon de penser manera de veure les coses (o de pensar), o opinió personal. Je lui ai dit ma façon de penser, li vaig dir la meva manera de veure les coses (la meva opinió personal).
- je pense, donc je suis filosofia penso, doncs soc.
- maître à penser pensador il·lustre, guia espiritual.
- penser faux pensar de manera equivocada (o incorrecta, o equivocar-se pensant). Il ne pensait pas, ça lui évitait de penser faux, no pensava i això li evitava d’equivocar-se pensant.
- penser juste pensar de manera encertada (o correcta).
- penser tout haut pensar en veu alta. verb transitiu
- [croire, supposer] pensar(-se), creure, creure(’s). Je ne pensais pas la revoir, no pensava pas tornar-la a veure. Je pensais mourir, em pensava que em moria.
-
[juger]
pensar, dir.
• antigament considerar, trobar. - [imaginer, se rendre compte] pensar, tenir en compte. Pensez qu’elle est très jeune, penseu que ella és molt jove.
- [concevoir] pensar, concebre, idear. Ces escaliers ont été pensés par un vrai architecte, aquestes escales van ésser concebudes per un arquitecte de debò.
- ce que je pense familiarment daixonses (o dallonses, o daixò, o dallò). Elle a marché dans ce que je pense, ha trepitjat unes dallonses unes tifarades.
- de là à penser que... d’aquí a pensar que... De là à penser qu’on allait vous trahir !, d’aquí a pensar que se us trairia!
- il n’est pas si bon qu’on le pense (ell) no es pas tan bo com diuen (o com tothom pensa).
- où je pense familiarment al darrere. Flanquer un coup de pied où je pense, clavar una puntada de peu al darrere. masculí
- antigament i literàriament [poésie] pensar, pensament, pensa f. verb transitiu indirecte
- [à] pensar. Je ne pense jamais à elle, no penso mai en ella. À quoi penses-tu ?, en què penses? Il faut aussi penser aux autres, cal també pensar en els altres. Les enfants ne pensaient qu’à s’amuser, els xiquets només pensaven a divertir-se. Pense à fermer la porte en partant, pensa a tancar la porta quan surtis. Qu’en penses-tu ?, què en penses (què me n’has de dir, què me’n dius)?
- avoir (bien) autre chose à penser familiarment tenir altres coses (o altra cosa) a pensar (o fer).
- faire penser à fer pensar en (o suggerir, o recordar, o evocar). Le bruit du robinet me fait penser à un ruisseau, el soroll de l’aixeta em fa pensar en (em recorda) un rierol.
- honni soit qui mal y pense maleït siga qui pensa mal (o qui malpensa).
-
il n’en pense pas moins
això no vol pas dir que no sàpiga el que vol (o que no tingui coses a dir).
- encara diria més.
- fa el que pot.
- laisser (ou donner) à penser qqch fer pensar en alguna cosa. Ça laisse à penser qu’il ne sera pas capable de le faire, això fa pensar que no serà pas capaç de fer-ho.
- ne penser à rien no pensar (en) res.
- ne penser qu’à ça familiarment i despectivament [qu’au sexe] pensar sempre en el mateix (o no pensar en altra cosa, o no tenir altra cosa al cap).
- penser à mal tenir mala intenció (o malícia).
- penser du bien de qqn pensar bé d’algú.
- penser du mal de qqn pensar mal (o malpensar) d’algú.
- penses-tu !, pensez-vous ! familiarment i ara (o ni pensaments, o ni per pensament, o ni pensar-hi)!
- sans penser à mal sense mala intenció (o sense malícia).
-
sans y penser
sense pensar-hi (o sense posar-hi atenció).
Je l’ai fait sans y penser, ho he fet sense pensar-hi .
• [automatiquement] d’esma. Nous respirons sans y penser, respirem d’esma. - tout bien pensé ben mirat (o comptat i debatut).
-
tu penses si... !
familiarment
ja pots comptar si (o sí que)...!
Tu penses si j’avais peur !, ja pots comptar si tenia por, jo! .
• vous n’y pensez pas ! no us ho podeu pas pensar (o no us ho podeu ni imaginar)!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç