verb intransitiu
1. pensar. Je pense en catalan, jo penso en català. L’homme a la faculté de penser, l’home té la facultat de pensar.
2. donner (ou laisser) à penser fer pensar.
3. façon de penser manera de veure les coses (o de pensar), o opinió personal. Je lui ai dit ma façon de penser, li vaig dir la meva manera de veure les coses (la meva opinió personal).
4. je pense, donc je suis filosofia penso, doncs soc.
5. maître à penser pensador il·lustre, guia espiritual.
6. penser faux pensar de manera equivocada (o incorrecta, o equivocar-se pensant). Il ne pensait pas, ça lui évitait de penser faux, no pensava i això li evitava d’equivocar-se pensant.
7. penser juste pensar de manera encertada (o correcta).
8. penser tout haut pensar en veu alta.
verb transitiu
9. [croire, supposer] pensar(-se), creure, creure(’s). Je ne pensais pas la revoir, no pensava pas tornar-la a veure. Je pensais mourir, em pensava que em moria.
10. [juger] pensar, dir.
    • antigament considerar, trobar.
11. [imaginer, se rendre compte] pensar, tenir en compte. Pensez qu’elle est très jeune, penseu que ella és molt jove.
12. [concevoir] pensar, concebre, idear. Ces escaliers ont été pensés par un vrai architecte, aquestes escales van ésser concebudes per un arquitecte de debò.
13. ce que je pense familiarment daixonses (o dallonses, o daixò, o dallò). Elle a marché dans ce que je pense, ha trepitjat unes dallonses unes tifarades.
14. de là à penser que... d’aquí a pensar que... De là à penser qu’on allait vous trahir !, d’aquí a pensar que se us trairia!
15. il n’est pas si bon qu’on le pense (ell) no es pas tan bo com diuen (o com tothom pensa).
16. où je pense familiarment al darrere. Flanquer un coup de pied où je pense, clavar una puntada de peu al darrere.
masculí
17. antigament i literàriament [poésie] pensar, pensament, pensa f.
verb transitiu indirecte
18. [à] pensar. Je ne pense jamais à elle, no penso mai en ella. À quoi penses-tu ?, en què penses? Il faut aussi penser aux autres, cal també pensar en els altres. Les enfants ne pensaient qu’à s’amuser, els xiquets només pensaven a divertir-se. Pense à fermer la porte en partant, pensa a tancar la porta quan surtis. Qu’en penses-tu ?, què en penses (què me n’has de dir, què me’n dius)?
19. avoir (bien) autre chose à penser familiarment tenir altres coses (o altra cosa) a pensar (o fer).
20. faire penser à fer pensar en (o suggerir, o recordar, o evocar). Le bruit du robinet me fait penser à un ruisseau, el soroll de l’aixeta em fa pensar en (em recorda) un rierol.
21. honni soit qui mal y pense maleït siga qui pensa mal (o qui malpensa).
22. il n’en pense pas moins això no vol pas dir que no sàpiga el que vol (o que no tingui coses a dir).
    1. encara diria més.
    2. fa el que pot.
23. laisser (ou donner) à penser qqch fer pensar en alguna cosa. Ça laisse à penser qu’il ne sera pas capable de le faire, això fa pensar que no serà pas capaç de fer-ho.
24. ne penser à rien no pensar (en) res.
25. ne penser qu’à ça familiarment i despectivament [qu’au sexe] pensar sempre en el mateix (o no pensar en altra cosa, o no tenir altra cosa al cap).
26. penser à mal tenir mala intenció (o malícia).
27. penser du bien de qqn pensar bé d’algú.
28. penser du mal de qqn pensar mal (o malpensar) d’algú.
29. penses-tu !, pensez-vous ! familiarment i ara (o ni pensaments, o ni per pensament, o ni pensar-hi)!
30. sans penser à mal sense mala intenció (o sense malícia).
31. sans y penser sense pensar-hi (o sense posar-hi atenció). Je l’ai fait sans y penser, ho he fet sense pensar-hi .
    • [automatiquement] d’esma. Nous respirons sans y penser, respirem d’esma.
32. tout bien pensé ben mirat (o comptat i debatut).
33. tu penses si... ! familiarment ja pots comptar si (o sí que)...! Tu penses si j’avais peur !, ja pots comptar si tenia por, jo! .
    • vous n’y pensez pas ! no us ho podeu pas pensar (o no us ho podeu ni imaginar)!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. filosofia pensador -a.
2. libre penseur lliurepensador -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. consirós -osa, pensarós -osa, pensívol -a, pensiu -iva.
2. [préoccupé] consirós -osa, pensarós -osa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [allocation] pensió. Pension de guerre, d’invalidité, de retraite, alimentaire, pensió de guerra, d’invalidesa, de jubilació, alimentària. Toucher une pension, cobrar una pensió.
2. [dotation] pensió. Payer la pension d’un élève, pagar la pensió d’un alumne.
3. [établissement] pensió, dispesa.
   • [internat] pensionat m, internat m. Mettre ses enfants en pension, posar els seus fills en un internat.
4. demi-pension mitja pensió.
5. être en pension estar intern -a.
6. (ou pension complète) pensió completa.
7. pension de famille dispesa (o pensió) familiar (o hostal casolà, o fonda casolana).
8. pension réversible (ou de réversion) dret pensió de viduïtat.
9. prendre pension allotjar-se (o hostatjar-se, o estar a dispesa).
10. prendre qqn en pension allotjar (o albergar, o donar hostalatge a, o tenir a dispesa).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. antigament pensionari -ària ant, pensionat -ada.
2. [élève] pensionista, intern -a.
3. [comédien percevant un traitement] pensionat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pensionat, internat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení pensionat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu pensionar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi pensivament, pensívolament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. infreqüent càstig.
2. feina f pesada, lata f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç