adverbi infreqüent perceptiblement.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu perceptiu -iva.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. percepció.
2. [collecte] recaptació d’imposts.
3. [bureau] oficina de recaptació d’imposts.
4. [emploi] càrrec m pl de recaptador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [trouer] foradar, perforar, traucar reg. La vrille ne parvenait pas à percer la paroi, la barrina no podia foradar (perforar) l’envà. Il s’était fait percer les oreilles pour porter des boucles d’oreilles, s’havia fet foradar (perforar) les orelles per posar-hi arracades.
2. [un mur, une paroi, une étoffe, le cuir] foradar, fer un forat (un esvoranc) a, obrir esvorancs a. Les coups de canon avaient percé le mur, les canonades havien foradat (obert esvorancs a) la paret. J’ai une poche percée, tinc una butxaca foradada.
3. [une rue, une porte, une fenêtre, un trou] obrir, practicar, fer. Ils avaient percé trois fenêtres dans le mur, havien obert tres finestres a la paret. Percer un chemin, obrir un camí.
4. [passer à travers, pénétrer] travessar, traspassar, trencar, rompre. La pluie perçait son veston, la pluja li travessava la jaqueta. Les troupes avaient finalement percé le front ennemi, les tropes havien travessat finalment el front enemic.
5. [vriller] barrinar, tribanar.
6. pròpiament i figuradament [trouer de part en part] traspassar, travessar.
7. figuradament [traverser, franchir] traspassar, travessar, trencar, esquinçar. Les cris de la victime perçaient le silence, els crits de la víctima traspassaven (trencaven) el silenci .
   • [pénétrer, découvrir] penetrar, descobrir. Percer un mystère, penetrar un misteri. Percer un complot, descobrir un complot.
8. être un percé figuradament i familiarment tenir les mans foradades (o tenir la butxaca foradada, o ésser un -a malgastador -a).
9. hurler (ou crier) à percer le tympan (ou les oreilles) cridar fins a eixordar (o esgargamellar-se cridant).
10. les os lui percent la peau figuradament i familiarment se li marquen els ossos.
11. percer à jour qqn figuradament veure (o descobrir) la intenció a algú.
12. percer qqch à jour foradar (o traspassar) de banda a banda una cosa.
    • figuradament posar a la llum (o al descobert) alguna cosa.
13. percer qqn de son regard clavar els ulls a algú (o afitorar algú amb la vista o amb els ulls, o mirar fit a fit algú).
14. percer le cœur figuradament traspassar (o travessar, o ferir, o afligir) el cor.
verb intransitiu
15. foradar, clavar-se pron, queixalar. Toutes ses dents ont percé ensemble, totes les seves dents han queixalat (s’han clavat) alhora.
16. [un abscés] rebentar-se pron.
17. [apparaître] mostrar-se pron, aparèixer, despuntar. Le soleil commençait à percer, el sol començava a aparèixer.
18. [se frayer un passage] penetrar, obrir-se camí.
19. esports penetrar.
20. figuradament [se manifester] traspuar, manifestar-se pron. Rien n’a percé de nos derniers entretiens, no ha traspuat res de les nostres darreres converses .
    • [avoir du succès, réussir] destacar, sobresortir, reeixir, sortir-se’n pron, tirar endavant, obrir-se camí. Finalement il avait percé, finalment havia reeixit.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení tecnologia tribanella.
• punxó m.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení perforador -a.
• femení perforadora, trepadora.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. recaptable.
2. infreqüent perceptible.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

1. recaptar, percebre, cobrar.
2. percebre, sentir.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. enfilat -ada, encimbellat -ada.
2. une voix haut perchée una veu aguda.
femení
3. solc m de vinya.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [long bâton] perxa, vergàs m, vara (verga) llarga.
2. agricultura perxell m, aspre m, pleixell m.
3. esports perxa.
4. cinematografia perxa. Une perche à son, una perxa de so.
5. electricitat tròlei m.
6. [bois, corne] banya principal.
7. figuradament i familiarment [échalas] perxa, pallanga. Quelle grande perche, celui-là !, està fet una bona perxa, aquell (és alt com un Sant Pau)!
8. ictiologia perca.
   • perche arc-en-ciel perca irisada.
9. saut à la perche esports salt de perxa.
10. tendre la perche à figuradament donar un cop de mà (o oferir ajut) a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç