<title type="display">pincer</title>
Pronúncia: pɛ̃se
-
verb transitiu
- pessigar.
- música prémer, pitjar, puntejar. Pincer les cordes d’une guitarre, prémer (pitjar) les cordes d’una guitarra (puntejar una guitarra). Pincer des accords sur un instrument musical, puntejar acords en un instrument musical.
- [le froid] glaçar, picar intr. Le froid commence à pincer, el fred comença a picar. Ça pince !, com pica! quin fred que fa !
- [serrer] estrènyer, prémer, tancar. Pincer une veste, estrènyer (entallar) una jaqueta. Pincer les lèvres, prémer els llavis.
- agricultura esmotxar, podar, espuntar, pinçar.
-
familiarment [arrêter]
agafar, detenir, arrestar, enxarpar, xarpar.
Je le ferai pincer par la police, el faré detenir per la policia .
• [attraper] atrapar, enxampar, pescar, sorprendre. Il s’est fait pincer, l’han enxampat. - [de la viande] enrossir, daurar.
- infreqüent agafar un pessic de.
- en pincer pour qqn familiarment estar enamorat -ada d’algú. verb pronominal
- pessigar-se. Elle s’est pincé le doigt dans la porte, s’ha pessigat el dit a la porta.
- se pincer le nez tapar-se el nas.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç