Es mostren 48356 resultats

résident
-ente

résident
-ente

 

résidentiel
-ielle

résidentiel
-ielle

 

résider


<title type="display">résider</title>

Pronúncia: ʀezide
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament residir.
  2. [consister] estar, raure, consistir. Son charme réside dans sa simplicité, el seu encant està en la seva senzillesa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

résider

 

résidu

résidu

 

résiduaire


<title type="display">résiduaire</title>

Pronúncia: ʀezidɥɛʀ
adjectiu [qui constitue un résidu, un dépôt] residual. Eaux résiduaires, aigües residuals.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

résiduaire

 

résiduel
-elle


<title type="display">résiduel</title>

Pronúncia: ʀezidɥɛl
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament [qui subsiste] residual.
  2. pròpiament i figuradament [qui forme un résidu] residual. Résistance résiduelle, resistència residual. Chômage résiduel, atur (desocupació) residual.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

résiduel
-elle

 

résignataire

résignataire

 

résignation


<title type="display">résignation</title>

Pronúncia: ʀeziɲasjɔ̃
    femení
  1. resignació. Endurer (subir) qqch avec résignation, suportar una cosa amb resignació.
  2. antigament [renonciation] resignació, renúncia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

résignation

 

résigné
-ée

résigné
-ée

 

résigner


<title type="display">résigner</title>

Pronúncia: ʀeziɲe
    verb transitiu
  1. resignar.
  2. literàriament abandonar, renunciar a, deixar.
  3. verb pronominal
  4. [à] resignar-se (a), conformar-se (amb).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

résigner