Es mostren 48356 resultats

avoirdupoids

avoirdupoids

 

avoisinant
-ante


<title type="display">avoisinant</title>

Pronúncia: avwazinɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu veí -ïna, pròxim -a, proper -a, contigu -a, dels voltants. Les pays avoisinants, els països veïns.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avoisinant
-ante

 

avoisiner


<title type="display">avoisiner</title>

Pronúncia: avwazine
    verb transitiu
  1. afrontar amb, confrontar amb. Les maisons qui avoisinent la forêt, les cases que afronten amb el bosc.
  2. figuradament acostar-se pron a, assemblar-se pron a. Ce prix avoisine le million, aquest preu s’acosta al milió.
  3. verb pronominal
  4. assemblar-se. Le zèbre s’avoisine au cheval, la zebra s’assembla al cavall.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avoisiner

 

avortement


<title type="display">avortement</title>

Pronúncia: avɔʀtəmɑ̃
    masculí
  1. avortament.
    • afollament.
  2. figuradament avortament, fracàs. L’avortement de la révolte, l’avortament (el fracàs) de la revolta.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avortement

 

avorter


<title type="display">avorter</title>

Pronúncia: avɔʀte
    verb intransitiu
  1. avortar.
    • afollar.
  2. figuradament avortar, fracassar. La révolte a avorté, la revolta ha avortat.
  3. se faire avorter provocar-se l’avortament (o avortar voluntàriament).
  4. verb transitiu
  5. fer avortar. Ce médecin l’a avortée, aquest metge l’ha feta avortar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avorter

 

avorteur
-euse

avorteur
-euse

 

avorton


<title type="display">avorton</title>

Pronúncia: avɔʀtɔ̃
    masculí
  1. avortó, avortí.
  2. irònicament fetus, nyicris, mitja merda f, esquitx, caguerot.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avorton

 

avouable

avouable

 

avoué

avoué

 

avouer


<title type="display">avouer</title>

Pronúncia: avwe
    verb transitiu
  1. [confesser] confessar, reconèixer. Avouer un péché, une faute, confessar un pecat, una falta.
  2. [admettre] reconèixer, admetre. J’avoue qu’elle a raison, reconec que (ella) té raó.
  3. literàriament [reconnaître pour sien] reconèixer. Avouer pour fils, reconèixer el seu fill .
    • [qqch] reconèixer, aprovar.
  4. antigament [un seigneur] reconèixer.
  5. faute avouée est à moitié pardonnée pecat confessat és mig perdonat.
  6. verb intransitiu
  7. confessar. L’assassin a avoué, l’assassí ha confessat.
  8. verb pronominal
  9. confessar-se, declarar-se. S’avouer coupable, confessar-se culpable.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avouer