Es mostren 48356 resultats

bafouillage

bafouillage

 

bafouille

bafouille

 

bafouiller


<title type="display">bafouiller</title>

Pronúncia: bafuje
verb intransitiu familiarment [bredouiller] embarbussar-se pron.
• [s’embrouiller] empatollar-se pron.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bafouiller

 

bafouilleur
-euse


<title type="display">bafouilleur</title>

Pronúncia: bafujœʀ -øz
masculí i femení familiarment persona que s’embarbussa, s’empatolla, que parla embarbussat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bafouilleur
-euse

 

bâfrer

bâfrer

 

bâfreur
-euse

bâfreur
-euse

 

bagage


<title type="display">bagage</title>

Pronúncia: bagaʒ
    masculí
  1. equipatge, bagatge.
  2. [paquet] paquet. Un seul bagage à enregistrer?, només un paquet per facturar?
  3. ciències militars bagatge, impedimenta f.
  4. figuradament bagatge. Son bagage intellectuel, el seu bagatge intel·lectual.
  5. plural equipatge sing, bagatge sing. Bagages à main, bagatge (equipatge) de mà. Bagages enregistrés, equipatge facturat .
    • [valises] maletes f. Défaire ses bagages, desfer les maletes.
  6. partir avec armes et bagages figuradament partir (o anar-se’n) amb la casa al damunt.
    1. plier bagage familiarment [partir] fer les maletes (o agafar els trastets, o el portant, o tocar el dos, o tocar pirandó, o pirar).
    2. [mourir] anar-se’n a l’altre barri.
  7. se rendre avec armes et bagages ciències militars rendir-se amb armes i bagatges.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bagage

 

bagagiste

bagagiste

 

bagarre


<title type="display">bagarre</title>

Pronúncia: bagaʀ
femení gresca, avalot m, rembombori m, bullícia, renou m, merder m fam. Se trouver pris dans la bagarre, trobar-se embolicat en l’avalot (al mig del merder) .
• baralla, batussa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bagarre

 

bagarrer


<title type="display">bagarrer</title>

Pronúncia: bagaʀe
    verb intransitiu
  1. familiarment bregar.
  2. verb pronominal
  3. esbatussar-se, barallar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bagarrer