femení química testosterona.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. història i química copel·la f.
2. antigament test, bocí.
   • atuell de terrissa.
3. têt à rôtir química recipient refractari per a la calcinació de certes substàncies.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina tetània.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení medicina tetànic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení medicina tetanització.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. medicina tetanitzar.
2. figuradament paralitzar, garratibar fam.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí medicina tètan, tètanus.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. zoologia capgròs, cullereta f, cullerot.
2. arbre esmotxat.
3. familiarment marrec, vailet, mocós.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament anatomia cap m, testa lit. Elle a tourné la tête, ha girat el cap (s’ha girat, s’ha tombat). Le cheval hochait la tête, el cavall brandava el cap. Il a une tête de plus que son frère, passa un cap al seu germà.
2. [la vie de qqn] cap m, pell. Elle a finalement sauvé sa tête, ha salvat la pell finalment.
3. [siège de la pensée] cap m. Il gardait la tête froide, mantenia el cap fred.
4. [personne qui dirige] cap m f. La tête de la révolte, el cap de la revolta.
5. [d’un arbre] brancada, capçada.
6. [d’un écrit, d’une page, d’un cortège] encapçalament m.
7. [partie où l’on pose la tête] capçal m, capçalera. La tête d’un lit, el capçal d’un llit.
8. esports cap m, cop m de cap. Le joueur avait fait une bonne tête, el jugador va fer un bon cap.
9. [extrémité] cap m. La tête du fémur, el cap del fèmur.
10. [d’un ail, d’un oignon, etc] cabeça. Une tête d’ail, una cabeça d’all.
11. [d’un clou, etc] cabota.
12. [partie antérieure d’un objet, d’une machine] cap m, capdavant m. Une tête nucléaire, un cap nuclear.
13. pròpiament i figuradament [visage] cara, rostre m lit. Quelle tête il a !, quina cara que fa!
14. jocs d’entreteniment [cartes] figura.
15. [visage fardé] carota. Un bal de têtes, un ball carotes (de disfresses).
16. à la tête de al capdamunt (o al cap, o al front) de.
17. à tête reposée amb el cap fred (o en fred, o amb tranquil·litat). Il faut examiner ce problème à tête reposée, aquest problema s’ha d’examinar amb el cap fred.
18. à la tête du client segons la cara del client.
19. avoir de la tête [mémoire] tenir cap.
20. avoir la tête à qqch figuradament tenir el cap en (o estar per) una cosa. On doit avoir la tête à ce qu’on fait, s’ha d’estar pel que es fa.
21. avoir la tête ailleurs familiarment tenir el cap a tres quarts de quinze (o estar a la lluna de València).
22. avoir la tête bien faite figuradament tenir el cap al seu lloc.
23. avoir la tête chaude (ou près du bonnet) figuradament tenir el (o ésser un) cap calent (o tenir el geni molt viu).
24. avoir la tête dure figuradament tenir el cap dur (o ésser dur -a de cap).
25. avoir la tête fêlée (ou être tombé sur la tête) figuradament i familiarment estar malament del cap (o del terrat, o no estar bé del cap o del terrat, o estar tocat -ada del bolet o una mica sonat -ada o torrat -ada, o no tocar-hi).
26. avoir la tête vide figuradament tenir el cap (o el pensament) en blanc.
27. avoir la (ou une) grosse tête figuradament i familiarment estar tot -a bufat -ada (o estarrufat -ada).
28. avoir quelque chose en tête figuradament tenir alguna cosa al cap (o portar-ne o dur-ne alguna de cap).
29. avoir (toute) sa tête figuradament tenir el cap clar (o saber on té el cap). Il n’avait plus toute sa tête à soi, ja no sabia on tenia el cap.
30. avoir ses têtes tenir les seves llunes (o anar segons la lluna, o tenir l’humor segons el vent que bufa).
31. avoir une idée derrière la tête figuradament tenir-ne alguna d’amagada.
32. avoir une tête de cochon (ou de lard) figuradament i familiarment [avoir un mauvais caractère] tenir un geni de mil dimonis (o molt mal geni, o ésser del morro fort, o estar sempre de mala lluna).
    • [être très entêté] ésser del morro fort.
33. avoir une petite tête figuradament i familiarment no tenir cervell (o no tenir cap, o ésser capbuit -uida, o tenir un cervell de canari, o ésser curt -a de gambals, o ésser més curt -a que una cua de conill).
34. bonne tête cara amable (o agradable). Il a une bonne tête, té una cara amable (agradable).
35. c’est une tête figuradament i familiarment és un -a savi sàvia (o és un cap de ferro).
36. ça va pas la tête ! familiarment no estem bé del cap (o del terrat, eh)!
37. casser la tête trencar (o esberlar) el cap.
    1. trencar la cara.
    2. [assourdir] inflar el cap (o eixordar).
38. chercher dans sa tête figuradament i familiarment fer memòria (o pensar, o rumiar) [per recordar].
    • chercher des poux dans la tête de qqn fer la guitza (o la punyeta, o la llesca, o buscar les pessigolles, o tocar els collons vulg) a algú.
39. coup de tête cop de cap [en sentit propi].
    • figuradament caprici (o rampell, o rampellada f).
40. couper (ou trancher) la tête tallar el cap (o tallar el coll).
41. de tête de memòria (o mentalment).
    • [de devant] de davant de tot (o del capdavant). Le wagon de tête, el vagó de davant de tot.
42. en (ou à la) tête (de) pròpiament i figuradament al (cap)davant (de). La musique va en tête du cortège, els músics van al capdavant del seguici. Le coureur qui était en tête, el corredor que anava al davant. Elle était à la tête de ses entreprises, era al capdavant de les seves empreses .
    1. [en haut] a dalt (o al capdamunt). Ce moteur a les soupapes en tête, aquest motor té les vàlvules a dalt.
    2. jocs d’entreteniment [une bille au billard] pel mig. Il a frappé la bille en tête, ha tocat la bola pel mig.
43. en tête d’une feuille de papier al capdamunt (o al començament, o a l’encapçalament) d’un full.
44. en tête de phrase gramàtica al començament de (o al principi de) la frase.
45. en avoir par-dessus la tête figuradament estar-ne fins al capdamunt (o ben tip -a, o ben fart, o fastiguejat -ada, o fins als collons vulg, o tenir-ne la pipa plena).
46. en tête à tête mà a mà (o tots -es sols -es).
47. faire (ou avoir) une tête d’enterrement familiarment fer cara de funeral.
48. faire dresser les cheveux sur la tête figuradament fer posar els cabells de punta (o drets).
49. faire la tête familiarment fer mala cara (o morros).
50. faire la forte tête figuradament ésser del morro fort.
51. faire sa tête [un animal] treure les banyes.
52. faire tourner la tête à qqn figuradament fer girar el cervell (o fer rodar o perdre o ballar el cap). Ce vin fait tourner la tête, aquest vi fa rodar el cap.
53. faire une tête au carré à qqn familiarment fer una cara nova.
54. faire un tête à (ou en) queue quedar capiculat -ada. La voiture a viré et a fait un tête à queue, el cotxe va girar i va quedar capiculat.
55. faire une tête de six pieds de long fer (una) cara llarga (o estirada, o de pena).
56. fendre la tête à qqn figuradament posar el cap com un timbal a algú.
    • figuradament [faire devenir fou] fer perdre el seny (o el senderi, o l’enteniment, o els trucs fam). Les malheurs subis pendant ces longues années lui avaient fait perdre la tête, les desgràcies que havia patit durant tants anys li havien fet perdre el seny (l’enteniment).
57. fromage de tête (ou tête pressée) gastronomia cap m de porc.
58. j’en donnerais ma tête à couper (ou j’en mettrais ma tête sur le billot) figuradament i familiarment m’hi jugaria (o em deixaria tallar) el coll.
59. jeter qqch à la tête de qqn tirar pel cap.
    • figuradament [reprocher] retreure (o tirar, o clavar, o fer petar per la cara fam). On lui a jeté à la tête son comportement, li han tirat per la cara el seu comportament.
60. la tête basse pròpiament i figuradament amb el cap baix (o capbaix -a, o cap cot -a).
61. la tête en bas de cap per avall. Il a mis le tableau la tête en bas, ha posat el quadre de cap per avall.
62. la tête haute pròpiament i figuradament amb el cap (ben) alt.
63. la tête la première de cap (o amb el cap al davant). Il est tombé la tête la première, va caure de cap.
64. laver la tête à qqn figuradament renyar (o estirar les orelles a, o repassar) algú.
65. (ou le côté tête) [d’une médaille] la cara (o l’anvers).
66. (une) mauvaise tête una persona capgrossa.
67. mettre la tête à l’envers figuradament i familiarment fer ballar el cap.
68. monter à la tête [une boisson] pujar al cap.
69. n’avoir qu’une chose (ou une idée, ou un souci) dans la tête figuradament no tenir res més (o cap altre pensament, o cap més neguit) al cap (o no pensar en altra cosa o en res més).
70. n’avoir rien dans la (ou pas de) tête figuradament no tenir res al cap (o tenir el cap buit, o ésser un -a capbuit -uida).
71. n’en faire qu’à sa tête anar a la seva (o fer el que li surt del cap, o el que vol, o el que li rota vulg).
72. ne pas avoir de tête figuradament i despectivament no tenir cap o cervell (o tenir un cervell de canari, o ésser capbuit -buida o curt -a de gambals o més curt -a que una cua de conill).
73. par tête (de pipe) familiarment per cap (o perhom reg, o per a cadascú, o per barba). C’est dix euros par tête, són (toquen) deu euros per cap.
74. passer par la tête figuradament [une idée à qqn] passar-li pel cap (o acudir-se-li). C’est une idée qui m’est passée par la tête, és una idea que em va passar pel cap.
75. perdre la tête figuradament [son sangfroid] perdre els nervis.
    • [devenir fou] perdre el seny (o el senderi, o l’enteniment, o els trucs fam). Les malheurs subis lui avaient fait perdre la tête, les desgràcies que havia patit li havien fet perdre el seny.
76. petite tête ! capbuit -uida!
77. piquer une tête [contre qqch] clavar-se (o clavar un cop) de cap. Il piqua une tête contre la porte, va clavar un cop de cap contra la porta .
    • [dans l’eau] capbussar-se (o cabussar-se, o tirar-se de cap, o fer una capbussada). Elle voulait piquer une bonne tête dans la piscine, volia fer una bona capbussada a la piscina.
78. port de tête posat (o positura f) del cap (o port de cap lit).
79. prendre la tête [donner la migraine] encaparrar (o fer mal de cap).
    1. figuradament [embêter, excéder] inflar el cap a (o posar el cap com un timbal a, o marejar).
    2. [obséder] encaparrar (o capficar, o preocupar, o tenir capficat -ada). Ce problème me prend la tête, aquest problema em té capficat.
80. prendre la tête de posar-se al capdavant de (o encapçalar). Elle a pris la tête de la révolte, va encapçalar la revolta.
81. se casser la tête figuradament trencar-se (o escalfar-se) el cap.
82. se creuser la tête figuradament [s’efforcer] escalfar-se el cap (o cremar-se les celles, o matar-s’hi).
83. se faire une tête despectivament pintar-se (massa) la cara (o com una mona).
84. se jeter à la tête de qqn presentar-se de cop a (o anar a trobar, o abordar, o saltar damunt) algú.
    • insinuar-se (o fer l’aleta) a algú.
85. se jeter la tête baissée dans qqch figuradament tirar-se (o llançar-se) de cap en (o damunt).
86. se mettre en (ou dans la) tête figuradament ficar-se (o posar-se) al cap. Il doit se mettre en tête qu’il faut étudier, s’ha de ficar al cap que s’ha d’estudiar.
87. se monter la tête figuradament [se faire des illusions] escalfar-se el cap (o enfilar-se sol -a).
88. se taper la tête contre les murs figuradament tirar-se (o clavar-se) de cap contra les parets.
89. sur sa tête damunt el seu cap (o damunt seu). Il a attiré la haine sur sa tête, ha atret l’odi damunt seu.
90. sur un coup de tête figuradament per caprici (o a rampells, o a rampellades, o amb un rampell).
91. tenir tête figuradament plantar cara (o resistir). Ils tenaient tête à l’ennemi, plantaven cara a l’enemic.
92. tête (à) droite (gauche) ! ciències militars vista a la dreta (a l’esquerra)!
93. tête à tête entrevista f entre dues persones soles.
94. tête basse amb el cap cot (o capbaix -a).
    • figuradament moix -a (o capbaix -a).
95. tête brûlée figuradament i familiarment cap de trons (o cap calent).
96. tête creuse figuradament i familiarment capbuit -buida.
97. tête d’affiche cap de cartell.
98. tête d’œuf despectivament [très intelligent] capgròs -ossa (o setciències).
    • [imbécile] capsigrany.
99. tête d’oiseau (ou de linotte, ou en l’air) cap de pardals (o capbuit -uida, o cap de trons).
100. tête de lecture tecnologia cap de lectura.
101. tête de ligne [transports publics] començament m de línia.
     • final m de trajecte, (estació f) terminal f.
102. tête de liste cap de llista.
103. tête de mort calavera (o cap m de mort).
104. tête de mule familiarment [très têtu] mula.
105. tête de nœud familiarment [imbécile] capsigrany.
106. tête de pioche familiarment capgròs -ossa (o dur -a de cap).
107. tête de turc figuradament cap de turc (o ase dels cops).
108. tête nue (ou nu-tête) descobert -a (o sense barret).
109. tomber sur la tête caure de cap.
110. une femme de tête una dona reflexiva (o que sap on té el cap).
111. un homme de tête un home responsable (o de geni).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable automòbil, automobilisme culejada f. La voiture a fait un tête-à-queue, el cotxe va girar i va quedar capiculat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç