femení medicina traumatologia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu medicina traumatològic -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení medicina traumatòleg -òloga.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. treball. Le travail et le repos, el treball i el repòs. Une méthode, une séance, un groupe, de travail, un mètode, una sessió, un grup, de treball. Il redoutait le travail physique, temia el treball físic. Un contrat de travail, un contracte de treball.
2. [activité productrice réglée, emploi] feina f. Je suis surchargé de travail, estic sobrecarregat de feina. Il est resté sans travail, s’ha quedat sense feina. Un travail à mi-temps, una feina a mitja jornada. Ils ne peuvent pas fumer pendant le travail, no poden fumar a la feina. Je vais au travail, vaig a la feina (a treballar).
3. [action continue, progressive d’une cause naturelle] acció f, obra f, treball. Le travail des eaux, du temps, l’acció de les aigües, del temps.
4. [déformation] deformació f, guerxament, bombament. Le travail du bois, el guerxament de la fusta.
5. [évolution douloureuse] fatics pl, fatigues f pl, penalitats f pl, treballs pl. Le travail du deuil, les penalitats del dol .
   • infreqüent [souffrance] treballs pl, fatics pl, penes f pl, penalitats f pl.
6. [étude, ouvrage] treball, feina f. Il a publié son travail sur la situation linguistique au Maroc, ha publicat el seu treball sobre la situació lingüística al Marroc. C’était un travail bâclé, era una feina mal feta (mal engiponada, feta barrip-barrap).
7. tecnologia i agricultura congreny, poltre.
8. [entreprise difficile] treballs. Les travaux guerriers, els treballs de la guerra.
9. [activités] feines f, feina f sing. Les travaux des champs, domestiques (ménagers), les feines del camp, domèstiques (de casa).
10. [œuvres de maçonnerie, de la voirie, etc] treballs, obres f, obra f sing. travaux d’entretien des routes, obres de manteniment de les carreteres.
11. [recherches, tâches] treballs, tasques f. Continuer les travaux scientifiques, continuar els treballs científics. Les travaux de l’assemblée se poursuivront demain, els treballs de l’assemblea continuen demà.
12. [exercices pratiques] treballs pràctics (de pràctiques), pràctiques f. travaux dirigés, treballs de pràctiques dirigits.
13. avoir un travail fou figuradament i familiarment tenir un munt de feina.
14. bourse du travail borsa de treball.
15. cabinet de travail despatx de treball (o escriptori).
16. de travail de treball (o de feina). Un bleu de travail, una granota de feina.
17. du beau travail ! familiarment feina f ben feta (o bona feina f)!
18. du travail laboral (o del o de treball). Droit du travail, dret laboral. Un accident du travail, un accident laboral. Un inspecteur du travail, un inspector de treball.
19. du travail d’amateur feina f d’aficionat (o d’afeccionat).
20. être au travail estar treballant (o ésser a la feina).
21. être en travail biologia i medicina estar de part.
22. faire un travail de fourmi fer una feina de (o treballar com una) formigueta.
23. femme en travail medicina dona que va de part (o partera).
24. le travail de qqch [de matériaux] la manera f de treballar. Il connaît le travail du bois, sap (coneix la manera de) treballar la fusta.
25. lieu de travail lloc de treball.
26. salle de travail medicina sala de parts.
27. se mettre au travail posar-se a treballar.
28. se tuer de travail familiarment matar-se treballant (o escarrassar-se en una feina, o escarrassar-s’hi, o matar-s’hi).
29. table de travail taula de treball (o escriptori).
30. travail à la chaîne treball en cadena.
31. travail au noir treball negre.
32. travail de labeur arts gràfiques feina f especialitzada (o feina f artística, o encàrrec especial).
33. travaux d’approche figuradament ciències militars treball sing de sapa.
34. travaux d’art construccions f d’obres públiques.
35. travaux de dames (ou d’aiguille) labors f de costura (o obratges m ant).
36. travaux de défense ciències militars treballs de defensa (o treballs defensius).
37. travaux de siège ciències militars treballs de setge.
38. travaux de ville arts gràfiques [bilboquet] encàrrecs dels particulars.
39. travaux d’intérêt général dret treballs d’interès general (o servei sing social) que substitueixen la pena de reclusió.
40. travaux forcés treballs forçats.
41. travaux publics obres f (públiques).
42. un travail de longue haleine una feina f d’envergadura (o de gran abast, o d’abast considerable, o molt ambiciosa).
43. un travail de Romain familiarment [long et difficile] una feina f de bojos (o de micos).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. treballat -ada.
2. pròpiament i figuradament turmentat -ada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament treballar, fer feina. Ils ont travaillé d’arrache-pied, han treballat de valent. Elle travaille dans un bureau, treballa en un despatx.
2. [agir] treballar, fer feina, actuar, obrar. Il travaillait pour l’ennemi, treballava per a l’enemic.
3. figuradament [aider -desservir] treballar, anar [a favor o en contra]. Le temps travaillait pour nous, el temps anava a favor nostre.
4. [subir les effets d’un effort] patir, treballar, guerxar-se pron, bombar-se pron. Une poutre qui travaille, una biga que pateix (que treballa).
5. [fermenter] passar-se pron, fermentar, llevar. La pâte travaillait, la pasta de farina llevava.
6. [agir, marcher, fonctionner] treballar, rutllar, funcionar, anar (funcionant), maquinar, no parar. Son imagination travaillait, la seva imaginació no parava.
7. familiarment [voler] treballar, afaitar, robar.
   • [pratiquer la prostitution] ésser de la vida, ésser una dona de la vida, fer cantonades.
8. [à] treballar (en, per), esforçar-se pron (per, en). Elle travaillait à sa réelection, treballava per la reelecció. Il faut travailler à bien agir, cal esforçar-se per actuar bé.
9. travailler à perte treballar amb pèrdues (o perdent-hi diners).
10. travailler à son compte treballar per a un mateix (o pel seu compte). Je travaille à mon compte, treballo pel meu compte.
11. travailler aux champs treballar al camp.
12. travailler aux pièces treballar a tant la peça (o a preu fet, o a escarada).
13. travailler comme un esclave (ou un forçat, ou un nègre, ou un bœuf, ou une bête de somme, ou un animal) familiarment treballar com un negre (o un burro, o un ase).
14. travailler de la tête (ou du chapeau) figuradament i familiarment estar malament del cap (o del terrat, o faltar-li un bull).
15. travailler en usine treballar a la fàbrica.
16. travailler mollement treballar sense ganes (o sense esma).
17. travailler pour le roi de Prusse figuradament i familiarment treballar sense cap profit (o per al dimoni).
verb transitiu
18. pròpiament i figuradament treballar. Le boulanger travaille la pâte à pain, el flequer treballa la pasta de pa. Il devait travailler son style, havia de treballar l’estil.
19. [découper en relief] tallantar.
20. [soumettre à un exercice] fer treballar, ensinistrar, (fer) treballar, entrenar. Il travaille le cheval, ensinistra el cavall.
21. infreqüent [faire souffrir, tenailler] rosegar, malmenar, corsecar.
22. popularment [battre, malmener] maltractar, estomacar, aporrinar, apunyegar, colpejar, picar. Le flic ne cessait de le travailler, el bòfia no parava d’aporrinar-lo.
23. figuradament [inquiéter] rosegar, corsecar, consumir, menjar-se pron. La jalousie le travaillait, l’enveja se’l menjava.
24. familiarment [préoccuper] amoïnar, tenir preocupat -ada (capficat -ada), encaparrar, omplir el cap. Son problème le travaille, el seu problema el té capficat .
    1. [exciter le désir] fer glatir (delir, gruar).
    2. literàriament [agiter l’esprit de qqn] treballar, excitar, incitar.
25. travailler au corps esports colpejar al cos [un adversari, a la boxa].
    • figuradament [harceler] amaçar (o martellejar).
26. travailler le peuple excitar el poble a la revolta (o alçar, o amotinar, o moure a rebel·lar-se).
27. travailler les esprits excitar els ànims.
28. travailler une balle esports [tennis] tirar amb efecte una pilota.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. treballador -a, feiner -a, feinador -a infr, laboriós -osa. Un élève travailleur, un alumne treballador.
2. [caractérisé par le travail] laboriós -osa. Une rue travailleuse, un carrer laboriós.
3. masses (ou classes) travailleuses masses (o classes) treballadores.
masculí i femení
4. treballador -a. Les syndicats de travailleurs, els sindicats de treballadors.
5. travailleur familial assistent -a social que ajuda a les tasques domèstiques.
6. travailleur manuel treballador -a manual (o obrer -a, o operari -ària).
7. travailleur social assistent -a social.
femení
8. indústria tèxtil cosidor m, costurer m, tauleta de costura.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí laborisme.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu i masculí i femení laborista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu treballotejar, treballuscar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç