<title type="display">triste</title>
Pronúncia: tʀist
-
adjectiu
- trist -a. Une figure triste, una cara trista. Un regard triste, una mirada trista. Un sourire triste, un somriure trist. Un temps triste, un temps trist (ensopit). Une nouvelle triste, una notícia trista.
- [avant le nom] trist -a, deplorable, lamentable, fosc -a. Un triste sort, una trista sort. Une triste affaire, un assumpte fosc.
- avoir le vin triste figuradament i familiarment tenir la borratxera trista.
- c’est bien triste és una llàstima (o sap greu, o és empipador).
- faire triste mine à qqn figuradament fer mala cara a algú.
- pas triste ! familiarment déu-n’hi-do!, no està malament!
- triste à mourir figuradament molt i molt trist -a (o tristíssim -a).
- triste comme un bonnet de nuit (ou la mort, ou un lendemain de fête) trist -a com un enterrament (o uns funerals).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç