femení
1. [duperie, tricherie] engany m, enganyifa, estafa, ensarronada, entabanada, frau m.
2. infreqüent falsa aparença, il·lusió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. antigament tocar la trompeta.
2. [pousser son cri] trompetejar, esgaripar, xisclar (l’àliga).
verb transitiu
3. antigament anunciar a so de trompa.
4. figuradament [claironner] trompetejar, esbombar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí infreqüent anatomia [buccinateur] buccinador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. música trompeta. Elle joue de la trompette, toca la trompeta .
   • masculí trompeta m f, trompetista m f, trompeter -a.
2. ictiologia trompeter m.
3. emboucher (ou entonner) la trompette figuradament parlar amb estil declamatori.
4. nez en trompette nas arremangat.
5. sans tambour ni trompette figuradament sense fer soroll (o cridar l’atenció).
6. trompette des morts botànica rossinyol m negre (o trompeta, o orella d’ase).
7. trompette marine història, música i ciències militars trompeta marina.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [pl trompettes-] botànica trompeta de la mort.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení música trompeter -a, trompeta, trompetista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [hypocrite] fals -a, hipòcrita.
2. [choses] enganyós -osa, enganyador -a, fals -a, il·lusori -òria, fal·laciós -osa lit. Les apparences sont trompeuses, les aparences són enganyoses.
masculí i femení
3. fals -a, hipòcrita, mentider -a.
4. à trompeur, trompeur et demi una mentida en porta una altra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi enganyosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. botànica, anatomia i geometria tronc. Des troncs coupés, troncs tallats. Tronc artériel, veineux, tronc arterial, venós.
2. [boîte] caixonet de les almoines.
3. tronc commun tronc comú (o origen comú).
   • figuradament [ensemble des matières obligatoires] tronc comú (o assignatures f pl troncals).
4. homme- (femme-)tronc home, dona sense extremitats.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení lingüística truncació.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç