verb intransitiu
1. [en parlant du blaireau] barrigar, furgar la terra.
2. [teindre] envermellonar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. mengilla, mengia, menjança, misèria, polls m pl, paràsits m pl. Il était dévoré par la vermine, els polls se’l menjaven.
2. figuradament corc m. Ses doutes étaient la vermine de son esprit, els seus dubtes eren el corc del seu esperit .
   • despectivament [gens méprisables, gale] xusma, púrria, canalla.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. medicina verminós -osa.
2. antigament [plein de vermine, de poux] pollós -osa.
   • [plein de puces] puçós -osa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí anatomia vermis.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. cuquet, vermitxol ant.
2. figuradament puça f, esquitx, poca cosa f, misèria f [persona feble, petita].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu vermívor -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb pronominal infreqüent corcar-se, querar-se.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu corcat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení corcat m, corcadura, quera, picona.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí vermut.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç