femení
1. virtut. Suivre le chemin (le sentier) de la vertu, seguir el camí de la virtut. La générosité est une grande vertu, la generositat és una gran virtut. Elle a beaucoup de vertus, té moltes virtuts.
2. [chasteté féminine] castedat, honra.
3. [force] poder m, virtut. Vertu médicale, curative, thérapeutique, virtut mèdica, curativa, terapèutica.
4. en vertu de en (per) virtut de.
5. en vertu de quoi per la qual cosa (o per què lit).
6. il a de la vertu té mèrit.
7. parer qqn de toutes les vertus adornar algú de totes les virtuts.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

interjecció antigament i regionalisme maleït siga!, llamps i trons!, malviatge!, vatua l’olla!


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi virtuosament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu virtuós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. història [des jupes] mirinyac, polisson, polissó.
2. tecnologia [jardinerie] pendent de gespa en amfiteatre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení [dans la parole] inspiració, vena, parlera, verb m, verba, verbositat. Il exerçait sa verve contre ses rivaux, aplicava el seu verb contra els rivals. Elle montrait de la verve poétique, feia prova de vena poètica .
• être en verve estar (o sentir-se) de vena (o estar inspirat -ada).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení botànica berbena.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení anell m d’un ocell [amb les dades del propietari].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pesca bagarella f.


Vegeu també:
verveux²


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. inspirat -ada, engrescat -ada, animat -ada.
2. eloqüent, facundiós -osa, verbós -osa.



Vegeu també:
verveux¹

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç