masculí vell, home gran, home d’edat, ancià. Un vieillard vénérable, un ancià venerable.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. antigalla, andròmina, trasto m fam.
2. plural antigalles, andròmines, rampoines, trastam m sing, trastets m.
3. plural figuradament coses velles (o passades, o antiquades).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament vellesa, velledat, vellura.
2. mourir de vieillesse morir de vell -a.
3. [les personnes âgées] la gent gran.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. envellit -ida.
2. [suranné] antiquat -ada, revellit -ida.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. envellir, fer-se pron vell -a.
2. figuradament passar de moda.
verb transitiu
3. [rendre vieux] envellir, revellir.
4. [attribuer un âge supérieur] fer molt vell -a, fer més vell -a del compte.
verb pronominal
5. envellir-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu que envelleix, que es fa vell -a, vellot -ota.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí pròpiament i figuradament envelliment.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. familiarment envellit -ida, revellit -ida. Un jeune homme vieillot, un jove envellit.
2. figuradament revellit -ida, envellit -ida, antiquat -ada. Une idée vieillote, una idea antiquada.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení música viola de mà.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu música tocar la viola de mà.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç