adjectiu i masculí zoologia vivípar -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení zoologia viviparisme m, viviparitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení biologia vivisecció.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí Quebec infreqüent i regionalisme arquitectura sala f d’estar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu familiarment fer la viu-viu, anar fent (tirant, trampejant).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu heràldica viperat -ada, vibrat -ada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. pròpiament i figuradament viure. Ils avaient vécu longtemps, havien viscut molt de temps. Elle vivait dans la terreur, vivia en el terror.
2. [habiter] viure. Il vivait à Toulouse, vivia a Tolosa. Elle vivait de ses mensonges, vivia de les seves mentides.
3. apprendre qqn à vivre figuradament i familiarment fer passar algú per l’adreçador (o posar algú a ratlla).
4. avoir de quoi vivre tenir de què viure (o tenir la vida assegurada).
5. avoir vécu haver passat (o no estilar-se). Cette coutume a vécu, aquest costum ja no s’estila.
6. ça va lui apprendre à vivre figuradament i familiarment això li servirà de lliçó.
7. être facile à vivre ésser fàcil d’acontentar (o tenir bon caràcter, o ésser de bona jeia).
8. être fatigant (ou difficile) à vivre familiarment [qqn] ésser cansat (o difícil) de viure amb algú (o ésser algú una persona difícil).
9. être sur le qui-vive figuradament estar a l’aguait (o estar a la que salta).
10. faire vivre qqn mantenir (o donar menjar, o alimentar, o donar vida a, o avidar). Cette entreprise fait vivre deux cent personnes, aquesta empresa alimenta dues-centes persones.
11. il faut bien vivre ! familiarment d’alguna cosa s’ha de viure!
12. la joie de vivre l’alegria de viure.
13. ne pas vivre figuradament no viure tranquil.
14. ne vivre que pour qqn, qqch viure només per algú, alguna cosa. Elle ne vit que pour ses enfants, només viu pels seus fills. Je ne vis que pour la peinture, només visc per a la pintura.
15. savoir vivre saber viure.
16. se laisser vivre anar vivint (o fent, o tirant).
17. vive(nt)... ! visca, visquen...! Vive la mariée !, visca la núvia! Vivent les mariés !, visquen els nuvis! Vive les vacances !, visquen les vacances!
18. vivre chichement (ou pauvrement, ou petitement) viure migradament (o modestament, o amb estretors, o miseriosament, o miserablement).
19. vivre d’amour et d’eau fraiche figuradament viure de l’aire del cel.
20. vivre de viure de (o alimentar-se de). Tu vis de quoi ?, de què vius?
21. vivre de l’air du temps figuradament viure de l’aire del cel (o no tenir ni cinc).
22. vivre largement (ou sur un grand pied) viure en l’abundància (o folgadament, o anar en gran, o granejar).
verb transitiu
23. viure. Elle avait vécu des jours heureux dans son nouveau pays, havia viscut uns dies feliços en el seu nou país. Il vie très intensement son art, viu molt intensament el seu art.
24. vivre sa vie fer la seva vida.



Vegeu també:
vivre²

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. aliment, menjar, vida f. Il faut garantir le vivre et le couvert, cal garantir l’aliment i l’aixopluc (la vida i el sostre).
2. plural queviures, provisions f de boca. Ils sont restés dans la montagne sans vivres, s’han quedat en plena muntanya sense provisions.
3. couper les vivres à qqn tallar les provisions (o suprimir els ajuts).
4. faire bon vivre viure bé.
5. magasin de vivres botiga f de queviures.



Vegeu també:
vivre¹

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu agricultura [destiné à l’alimentation] alimentari -ària, alimentós -osa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí història i dret visir.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç